La Lliga Federal d'Acció Ruralista, abreujada LFAR,[1] fou un sector social i políticconservador de l'Uruguai, actiu durant la segona meitat del segle xx.
L'economia uruguaiana funcionava des dels anys 1930 amb un model de substitució d'importacions. Es van anar cometent errors que es van manifestar negativament en l'economia; en particular, es va començar a sentir les conseqüències de les transferències del sector ramader a l'urbà, el que unit amb la caiguda dels preus de la llana després de finalitzada la guerra amb Corea, afectaven la relació govern–ramaders. Es va crear així, el 1951, la Lliga Federal d'Acció Ruralista.[2]
Amb la presidència de Nardone, va començar un trasllat de riqueses cap al sector agrari i una desarticulació dels mecanismes intervencionistes de l'Estat. No obstant això, el CNG no va poder revertir clarament la transferència de recursos del mitjà rural a l'urbà. Aquest incident es va agreujar amb la mort del mateix Nardone, que va suposar també la pèrdua constant d'identitat del partit i la seva posterior dissolució en dos corrents i moviments principals i diferents: l'esquerranaUnió Popular i la dretanaUnión Nacional Reeleccionista, liderada per Jorge Pacheco Areco i el futur president Juan María Bordaberry Arocena.
