Lletres clàudies

Les lletres clàudies en Times New Roman.

Les lletres clàudies són tres grafies que va intentar introduir l'emperador Claudi a l'alfabet llatí sense gaire èxit.[1] Eren les següents:

  • antisigma: una C invertida usada per simbolitzar els dígrafs bilabials (/ps/ i /bs/, com a plebs i urbs) o com a variant del numeral per a cent
  • digamma inversum: una F cap per avall, ideada per desfer l'ambigüitat entre el so consonàntic i vocàlic de la U.
  • sonus medius: mitja H, per indicar la vocal tancada anterior arrodonida, present a paraules com optimus/optumus i libet/lubet i al nom Sila/Sula. (aquest lloc va ser cobert amb la introducció de la Y anys més tard)

Referències

  1. ↑ Frampton, Stephanie Ann. Empire of Letters: Writing in Roman Literature and Thought from Lucretius to Ovid (en anglès). Oxford University Press, 2019, p. 50-51. ISBN 0190915412. 

Bibliografia

  • Oliver, Revilo P. «The Claudian Letter Ⱶ». American Journal of Archaeology, 53, 1949, pàg. 249–257. DOI: 10.2307/500662.
  • Ryan, F. X. «Some Observations on the Censorship of Claudius and Vitellius, A.D. 47-48». American Journal of Philology, 114, 4, 1993, pàg. 611–618. DOI: 10.2307/295428.