Les llengües bantus de la costa nord-oriental són llengües bantus parlades al llarg de la costa de Tanzània i Kenya i inclou llengües de l'interior de Tanzània parlades des de la costa fins a l'àrea de Dodoma[1] En la classificació de Guthrie de les llengües bantus, aquestes llengües es van classificar dins dels grups G i E.
Llengües del grup
Les llengües o complexos dialectals bantus de la costa nord-oriental són:[2]
- Pari-Taveta (G20+I70): Pari (Asu), Taveta
- Sabaki (G40+I70): Suahili, Nyika, comorià, etc.
- Seuta (G20+G30): Shambala, bondei, zigula (mushungulu), Ngulu
- Ruvu (G30+G10): Gogo, Sagara, Vidunda, Kaguru, Luguru, Kutu, Kami, Zaramo, Kwere, Doe
Les llengües ruvu tenen una similitud lèxica de 60–70%.
El mbugu (Ma'a) és una llengua mixta amb base lèxica fonamentalment d'origen Pari-Taveta.
Comparació lèxica
Els numerals en diferents llengües bantúes nord-orientals de la costa dels grups Pari i Seuta són:[3]
GLOSSA
|
Pare
|
Seuta
|
PROTO- SEUTA
|
Asu
|
Bondei |
Mushungulu |
Ngulu |
Shambala |
Zigula
|
'1' |
mwe |
mweŋa |
mósi |
yumweŋga |
bosi |
imwe |
*mwe
|
'2' |
mbiri |
mbii |
káidi |
-idi |
kaili |
-idi |
*-bidi
|
'3' |
ndatu |
ndatu |
katátu |
-tatu |
katatu |
-tatu |
*-tatu
|
'4' |
n̩ne |
ń̩nɛ |
kán̩ne |
-ne |
kaa̩ne |
-ne |
*-ne
|
'5' |
kathano |
ʃáno |
ʃáno |
-ʃano |
kaʃano |
-ʃano |
*-ʃano
|
'6' |
mtandatu |
(síta) |
tanɖátu |
(sita) |
mtandatu |
-tandatu |
*-tanɖatu
|
'7' |
mfungate |
(sába) |
fuŋgáte |
(saba) |
mfungate |
-fungate |
*-fuŋgate
|
'8' |
mnane |
nánɛ |
m̩nâne |
nane |
mnaane |
-mnane |
*mnaːne
|
'9' |
kenda |
kenda |
tʃênɖa |
(tisa) |
keenda |
-tʃenda |
*ke(ː)nda
|
'10' |
ikumi |
kúmi |
kúmi |
kum |
kumi |
mloŋgo |
*kumi
|
Les formes entre parèntesis són numerals àrabs que van passar a aquestes llengües a través del suahili que és una llengua molt influïda per l'àrab. Per al grup ruvu els numerals són
GLOSSA
|
Ruvu
|
PROTO- RUVU
|
Gogo |
Kagulu |
Kutu |
Kwere |
Luguru |
Zaramo
|
'1' |
monga |
-mwedu |
-imwe |
-imwe |
yumwe |
-imwe |
*-mwe
|
'2' |
nyejete |
-ili |
-bili |
-mbili |
weli |
-bili |
*-bili
|
'3' |
idatu |
-datu |
-datu |
-natu |
wadatu |
-datu |
*-datu
|
'4' |
inne |
-ne |
-ne |
-nne |
wane |
-ne |
*-nne
|
'5' |
ihano |
-ʃano |
-tano |
-tano |
watano |
-tano |
*-tano
|
'6' |
mtandatu |
mtandatu |
(sita) |
(sita) |
(sita) |
(sita) |
*-tandatu
|
'7' |
mpunghati |
mfuŋgate |
(saba) |
(saba) |
(saba) |
(saba) |
*-fuŋgate
|
'8' |
mnana |
mnana |
name |
nane |
wanane |
-nane |
*-nanɛ
|
'9' |
ichenda |
ikenda |
(tisa) |
(tisa) |
(tisa) |
kenda |
*-kenda
|
'10' |
ikumi |
ikumi |
kumi |
kumi |
kumi |
kumi / loŋo |
*(i-)kumi
|
Pel grup sabaki els numerals són:
GLOSSA
|
Sabaki
|
PROTO- SABAKI
|
Chimiini |
Comorià |
Makwe |
Mwani |
Ngazidja |
Shangaji |
Suahili
|
'1' |
'mɔ́ji / 'múːsi |
moʒa |
-móːʤa |
mʼmoʤa |
monʦi |
-móːte / (wahíːti) |
mɔ́ʤa |
*moʤa
|
'2' |
m'bɪɹi |
mbili |
-wíːli |
mbire |
mɓili |
-wíːri / (tʰenéːne) |
mbíli |
*m-biri
|
'3' |
n̥tʰa'ratʰru |
ʈatu |
-táːtu |
natu |
ɳɖaru |
-ʈáːʈʰu / (taláːtha) |
tátu |
*n-taːtu
|
'4' |
'n̥ɛ́ |
n̩ne |
-ǹ̩ńe |
nʼné |
nne |
-ne / (áːruba) |
ń̩nɛ |
*n-ne
|
'5' |
'n̥tʰaːnɔ |
ʦanu |
-táːnu |
nʼtano |
nʦanu |
-tʰáːno / (háːmsa) |
tánu |
*tʰáːno
|
'6' |
('sítʰa) |
(sita) |
(síːta) |
(sita) |
ɳɖadʲaru |
(síːtʰa) |
(síta) |
|
'7' |
('sábːa) |
(saba) |
(sáːba) |
(saba) |
mfukare |
(sabáː) |
(sába) |
|
'8' |
'náːnɛ |
nane |
-náːne |
nane |
nane |
-náːne / (tʰamáːníya) |
nánɛ |
*naːnɛ
|
'9' |
'kɛ́ːndɹa |
ʃenɗa |
(tíːsa) |
kʰɛ́nta |
ʃenɗa |
(tíːsíya) |
(tísa) |
*ke(ː)nɗa
|
'10' |
ʔi'kʰʊ́mi |
kumi |
kúːmi |
kume |
kume |
kʰúːmi / (ańʃára) |
kúmi |
*kumi
|
Referències