Com la majoria de llengües ameríndies, el cherokee és un idioma polisintètic; és a dir, com en el cas de l'alemany, aglutina diferents morfemes formant paraules que poden arribar a ser molt llargues.
Dialectes
En el moment del contacte amb els europeus, hi havia tres principals dialectes cherokee: baix, mig i muntanyenc. El dialecte baix, antigament parlat a la frontera de Carolina del Sud i Geòrgia, es va extingir fa més de 200 anys.[3] Dels dos dialectes restants, el dialecte mitjà (Kituwah) és parlat per la banda de l'Est a la frontera de Qualla, i reté 1.000 parlants [4] o menys.[5] El dialecte muntanyenc, o occidental, és parlat a l'est d'Oklahoma i per la comunitat Snowbird de Carolina del Nord[6] per unes 9.000 persones[3] o més.[4][7][8] El dialecte occidental és el més usat i és considerat el principal dialecte de l'idioma.[9][3] Tots dos dialectes han tingut influència de l'anglès, amb l'occidental mostrant també certa influència espanyola.[3]
L'actualment extingit dialecte baix parlat per les Viles Baixes en les proximitats de la frontera de Carolina del Sud i Geòrgia tenia r com la consonant líquida en el seu inventari, mentre que tant el Kituhwa contemporani o dialecte Ani-kituwah parlat a Carolina del Nord i el dialecte muntanyenc contenen l. Només el cherokee d'Oklahoma Cherokee va desenvolupar el to. Tant el dialecte baix com el dialecte Kituhwa tenen un so "ts" en lloc del "tl" del dialecte muntanyenc. Per exemple, la paraula catalana no és ᎥᏝ (ə̃tˤɑ o [ə̃tl̥á]) en dialecte muntanyenc, però ᎥᏣ (ə̃sɑ) en els dialectes baix i Kituhwa.
El cherokee s'escriu amb un sil·labari (igual que altres idiomes com el japonès). El sil·labari cherokee fou inventat per Sequoyah (també anomenat George Guess). En aquest sistema, cada símbol representa una síl·laba i no pas un fonema com en els alfabets occidentals. Sequoyah havia vist l'anglès escrit però no sabia llegir-lo, per això alguns símbols s'assemblen als de l'alfabet llatí, però els sons no corresponen.
Nota: la "v" d'aquesta taula correspon a una vocal nasalitzada.
Vocal
Consonant
a [a]~[ə]
e [e]~[ɛ]
i [i]~[ɪ]
o [o]~[ɔ]
u [u]~[ʊ]
v [ə̃]
—
Ꭰꭰ a
Ꭱꭱ e
Ꭲꭲ i
Ꭳꭳ o
Ꭴꭴ u
Ꭵꭵ v
g [ɡ]
Ꭶꭶ ga • Ꭷꭷ ka
Ꭸꭸ ge
Ꭹꭹ gi
Ꭺꭺ go
Ꭻꭻ gu
Ꭼꭼ gv
h [h]
Ꭽꭽ ha
Ꭾꭾ he
Ꭿꭿ hi
Ꮀꮀ ho
Ꮁꮁ hu
Ꮂꮂ hv
l [l]
Ꮃꮃ la
Ꮄꮄ le
Ꮅꮅ li
Ꮆꮆ lo
Ꮇꮇ lu
Ꮈꮈ lv
m [m]
Ꮉꮉ ma
Ꮊꮊ me
Ꮋꮋ mi
Ꮌꮌ mo
Ꮍꮍ mu
n [n]
Ꮎꮎ na • Ꮐꮐ nah • Ꮏꮏ hna
Ꮑꮑ ne
Ꮒꮒ ni
Ꮓꮓ no
Ꮔꮔ nu
Ꮕꮕ nv
qu [kʰw]
Ꮖꮖ qua
Ꮗꮗ que
Ꮘꮘ qui
Ꮙꮙ quo
Ꮚꮚ quu
Ꮛꮛ quv
s [s]
Ꮝꮝ s • Ꮜꮜ sa
Ꮞꮞ se
Ꮟꮟ si
Ꮠꮠ so
Ꮡꮡ su
Ꮢꮢ sv
d/t [d]/[t]
Ꮣꮣ da • Ꮤꮤ ta
Ꮥꮥ de • Ꮦꮦ te
Ꮧꮧ di • Ꮨꮨ ti
Ꮩꮩ do
Ꮪꮪ du
Ꮫꮫ dv
tl [t͡ɬ]
Ꮬꮬ dla • Ꮭꮭ tla
Ꮮꮮ tle
Ꮯꮯ tli
Ꮰꮰ tlo
Ꮱꮱ tlu
Ꮲꮲ tlv
ts [t͡s]~[d͡ʒ]
Ꮳꮳ tsa
Ꮴꮴ tse
Ꮵꮵ tsi
Ꮶꮶ tso
Ꮷꮷ tsu
Ꮸꮸ tsv
w [ɰ]
Ꮹꮹ wa
Ꮺꮺ we
Ꮻꮻ wi
Ꮼꮼ wo
Ꮽꮽ wu
Ꮾꮾ wv
y [j]
Ꮿꮿ ya
Ᏸᏸ ye
Ᏹᏹ yi
Ᏺᏺ yo
Ᏻᏻ yu
Ᏼᏼ yv
Característiques
El cherokee conté un inventari reduït de consonants: tres oclusives (alveolar, velar i glotal), dues fricatives (alveolar i glotal), dues nasals (bilabial i alveolar), l'africada alveolar sorda i tres consonants aproximants. Pel que fa a les vocals, inclou sis variants, cadascuna de les quals pot ser llarga o breu. La complexitat fonològica deriva del fet que aquests sons poden pronunciar-se en sis tons diferents (tot i que aquest tret està simplificant-se amb el pas del temps).
Els verbs presenten nombroses variacions en la forma, marcades per afixos.[10] Els sufixos indiquen aspecte i mode, mentre que els prefixos poden referir-se a la persona o bé a aspectes lèxics com la forma física.
El cherokee és una llengua SOV, però altera l'ordre canònic en les oracions negatives per fer èmfasi. Si s'elideix el verb, també es canvia l'ordre de la resta d'elements.
Referències
↑Cens dels EUA de 2000, el 34,2 % dels parlants a Oklahoma i el 9,98 % a Carolina del Nord
↑«The Cherokee Nation & its Language». University of Minnesota: Center for Advanced Research on Language Acquisition, 2008. [Consulta: 20 febrer 2020].
↑Feeling, Durbin, Craig Kopris, Jordan Lachler, and Charles van Tuyl. A Handbook of the Cherokee Verb: A Preliminary Study. Tahlequah, Oklahoma: Cherokee Heritage Center, 2003. ISBN 978-0-9742818-0-3
Bibliografia
Feeling, Durbin. Cherokee-English Dictionary: Tsalagi-Yonega Didehlogwasdohdi (en anglès i cherokee). Tahlequah: Cherokee Nation, 1975.
Feeling, Durbin; Kopris, Craig; Lachler, Jordan; van Tuyl, Charles. A Handbook of the Cherokee Verb: A Preliminary Study (en anglès). Tahlequah: Cherokee Heritage Center, 2003. ISBN 978-0-9742818-0-3.
Holmes, Ruth Bradley, and Betty Sharp Smith. Beginning Cherokee: Talisgo Galiquogi Dideliquasdodi Tsalagi Digohweli. Norman: University of Oklahoma Press, 1976.
Robinson, Prentice. Conjugation Made Easy: Cherokee Verb Study. Tulsa, Oklahoma: Cherokee Language and Culture, 2004. ISBN 978-1-882182-34-3.
Scancarelli, Janine (2005). "Cherokee". in Janine Scancarelli and Heather K. Hardy (eds.). Native Languages of the Southeastern United States. Lincoln, NE: University of Nebraska Press in cooperation with the American Indian Studies Research Institute, Indiana University, Bloomington. pp. 351–384. OCLC 56834622.
CherokeeLessons.com (Hosts Creative Commons licensed materials including a textbook covering grammar and many hours of challenge/response based audio lesson files).
