Llengües romàniques orientals

Infotaula de família lingüísticaLlengües romàniques orientals
Tipusfamília lingüística Modifica el valor a Wikidata
Classificació lingüística
llengua humana
llengües indoeuropees
llengües itàliques
llengües romàniques Modifica el valor a Wikidata

Les llengües romàniques orientals són una branca lingüística que comprén les varietats parlades al sud i est de la línia Massa-Senigallia; les llengües romàniques orientals per tant serien el romanès, italià, sicilià i l'extint dàlmata, entre altres varietats parlades al centre i sud d'Itàlia i als Balcans. Mentre que les llengües romàniques situades al nord i oest de la línia com l'espanyol, portugués, francés, català, occità entre més varietats en pertandrien a la branca occidental.[1]

Cal distingir dos termes per a les llengües romàniques orientals:

  • 1) El terme es refereix a les varietats situades al sud i est de la línia Massa-Senigallia i la seua distribució abasta Romania, Moldàvia, determinades zones dels Balcans, centre i sud d'Itàlia i l'illa de Còrsega, que comparteixen certes isoglosses úniques dins la Romània, de manera que llengües com l'italià estàndard, napolità i sicilià també serien llengües romàniques orientals.
  • 2) El terme es refereix únicament a les llengües balcanoromàniques, que inclou les llengües balcanoromaneses i el dàlmata, llengües romàniques utilitzades als Balcans.[2]

Isoglosses

  • La principal característica és que conserven les oclusives sordes intervocàliques /p, k, t/ en contraposició al romànic occidental, que les sonoritza o perd.
  • Usen exclusivament els plurals (-e, -i) derivats del plural nominatiu del llatí.
  • Palatalització dels grups llatins (ci, ce) cap a un (/tʃ/) i els grups (ti, te) evolucionaren a (ts) i contrasta amb el romànic occidental, en què tots dos grups evolucionaren a (/s/, /z/ /θ/) respectivament.[3]
  • També les llengües romàniques orientals són més conservadores en aspectes fonètics i gramaticals que les occidentals.[4]

Exemples d'isoglosses

Exemples de formació del plural:

Llatí Català Italià Sicilià Romanès Dàlmata
Stella, Stellae estels stelle stelle stele stale
Libroraria llibres libri libri libri libri
Homo, Homines homes uomini omini oamini jomini

Exemples de conservació d'oclusives sordes intervocàliques per llengües són:[5]

Latí Català Italià Napolità Sicilià Arromanès Romanès Dàlmata[6]
Capra ca(b)ra capra cràpa crapa caprã capră cuopra
Saponem sa(b)ó sapone sapune sapuni sãpune săpun sapaun
Iocare ju(g)ar giocare jucà jucari jucari juca jocur
Carricare carre(g)ar caricare carrecà caricari ncãrcari încărca cuoricur
Potere po(d)er potere putè putiri putiri putea putar
Petra pe(d)ra pietra preta petra pietrã piatră pitra

Classificació

Llengües romàniques extintes que degueren pertànyer a aquesta branca

Notes

  1. ↑ Inclou el moldau considerat una llengua separada del romanés.
  2. ↑ Alguns consideren que les llengües balcanoromaneses (armanès, meglenoromanès i istroromanès) són dialectes del romanés, ja que deriven del protoromanès; alguns lingüistes romanesos, però, consideren que les altres varietats són llengües a banda.
  3. ↑ A Sardenya es parla el gal·lurés i sasserés, que poden ser classificats com dialectes corsos.
  4. ↑ A la Toscana també es parlen altres varietats locals que poden classificar-se com dialectes de l'italià estàndard.
  5. ↑ També anomenats dialectes italians centrals, cada dialecte o varietat usa un glotònim local per a referir-se a aquesta llengua: se sol emprar la denominació genèrica de romanesc per a referir-se a aquestes varietats. Sovint es considera un dialecte de l'italià estàndard.
  6. ↑ També anomenats dialectes italians meridionals, cada dialecte o varietat usa un glotònim local per a referir-se a aquesta llengua; se sol usar la denominació genèrica de napolità per a referir-se a aquestes varietats.
  7. ↑ També anomenats dialectes italians extremomeridionals, cada dialecte o varietat usa un glotònim local per a referir-se a aquesta llengua; se sol emprar la denominació genèrica de sicilià per a referir-se a aquestes varietats.

Referències

  1. ↑ Renzi. Nuova introduzione alla filologia romanza. Bologna, Il Mulino. Pàg. 504. ISBN 88-15-04340-3
  2. ↑ Sala, Marius (coord.), Enciclopedia limbilor romanice, București, Editura Științifică și Enciclopedică, 1989, ISBN 973-29-0043-1
  3. ↑ Alessio, G. 1954a, Concordanze lessicali e fonologiche tra i dialetti rumeni e quelli italiani meridionali, «Annali della Fac. di Lett. e Fil. di Bari» I, 3-53.
  4. ↑ Pierre Bec, Manuel pratique de philologie romane, París: Picard, 2 vol.
  5. ↑ Ilari, Rodolfo. Lingüística Românica. Ática, 2002, p. 50. ISBN 85-08-04250-7. 
  6. ↑ Léxico básico dálmata en la base de datos lexicostática global
  7. ↑ Glottolog: llengües romàniques orientals.[Enllaç no actiu]
  8. ↑ Glottolog lenguas italo-dálmatas[Enllaç no actiu]