A través de la recerca en la Lingüística diacrònica, molt lingüistes, especialment l'alemany Otto Dempwolff (1871-1938) i el britànic Sidney Herbert Ray el 1896, van ser capaços de demostrar l'existència d'un avantpassat comú en el grup de llengües oceàniques: el proto-oceànic (Poc). Una anàlisi del 2008 de l'Austronesian Basic Vocabulary Database[1] dona suport a la unitat lingüística del grup de llengües.
Aquesta llengua hauria estat parlada pels avantpassats de les poblacions austronèsies d'Oceania abans de la seva dispersió, que probablement es va produir fa uns 4000 anys, a partir de l'Arxipèlag de Bismarck, a l'est de Papua-Nova Guinea. Els arqueòlegs i els lingüistes estan d'acord que aquesta població coincideix més o menys amb la que va desenvolupar cultura Lapita.
Classificació de llengües
Dins de la família austronèsia, el sotsgrup oceànic se situa en el grup "central-oriental" de la branca malaio-polinèsies. Aquest grup comprèn 498 llengües vives, repartides així :