Les llengües mixteques són una subfamília de les llengües otomang del centre i sud-est de Mèxic, parlades en els estats de Mèxic, Puebla, Guerrero i Oaxaca. Des del punt de vista lingüístic aquest grup inclou tant al mixteca, com al cuicatec, com al triqui i probablement també l'amuzgo.
Descripció
Fonologia
El proto-mixteca va ser reconstruït inicialment per Longacre (1957) l'inventari consonàntic reconstruït ve donat per:
Comparació lèxica
Els numerals següents mostren les diferències entre les llengües mixteques i la divergència entre elles:[1][2]
| GLOSA
|
Llengües mixteques
|
Triqui
|
Amuzgo
|
PROTO-
MIXTECA
|
| Amoltepec |
S. Lucía |
S. Tlaxiaco |
Mixtepec |
Metlatónoc |
N. Tlaxiaco |
Peñasco |
Copala |
Guerrero |
S. Pedro
|
| 'un'
|
ĩ ĩ²
|
ĩ`ː
|
ɨ3ɨn3
|
ĩ ĩ
|
ĩː
|
ĩ´ĩ´
|
ʔī̃̄ĩ̄
|
ʔɔ²
|
kwi²
|
nkwi⁵
|
|
| 'dos'
|
uu²
|
ūː
|
u3wiʔ4
|
ùvì
|
ùvì
|
úù
|
ʔūù
|
wih¹
|
we4
|
we¹
|
*wi
|
| 'tres'
|
u²ni²
|
ūnì
|
u3niʔ4
|
ùnì
|
ùnì
|
ũ´nĩ̀
|
ʔũ̄nĩ̀
|
waʔnũh¹
|
ndʲeː53
|
n¹dʲe³
|
*ʔni
|
| 'quatre'
|
ku²mi21
|
kṹũ̄
|
ku4miʔ4
|
kùmǐ
|
kùmí
|
kũ´ũ̀
|
kũ̄ũ̀
|
kɜ̃ʔɜ̃h¹³
|
ɲe4kieː53
|
ɲe¹nke³
|
*kʲũ (?)
|
| 'cinc'
|
ũ²ʔũ²
|
ũ ̀ʔũ ̀
|
uʔ3unʔ4
|
ũ ̀ʔũ ̀
|
ũ ̀ʔũ ̀
|
ũ´ʔũ`
|
ʔũ̄ʔũ̀
|
ʔũʔ¹
|
ʔom4
|
ʔon¹
|
*ʔom
|
| 'sis'
|
i²ɲu²
|
ìɲù
|
i4ɲuʔ4
|
ìɲù
|
ìɲù
|
ĩ´yũ`
|
ʔĩ̄ɲù
|
watɜ̃ʔ¹
|
yom4
|
yon¹
|
*ñu (?)
|
| 'set'
|
u²ʦa²
|
ūhʲà
|
u3ʃaʔ4
|
ùʦà
|
ùhà
|
úhà
|
ʔūxɑ̀
|
ʧih²
|
ntʲ4kieːʔ3
|
n¹tʲkeʔ³
|
*kʲaʔ (?)
|
| 'vuit'
|
u²ɲa²
|
ūná
|
u4naʔ4
|
ùnà
|
ùnà
|
ũ´nã̀
|
ʔũ̄nɑ̃̀
|
tũh²
|
ɲẽː52
|
n¹ɲe³
|
*ña
|
| 'nou'
|
ĩ¹ĩ¹
|
ĩ ̄ː
|
ɨ4ɨnʔ4
|
ĩ `ĩ `
|
ĩ ĩ`
|
ĩ´ĩ`
|
ʔĩ̄ì
|
ũː²
|
ɲʲẽː52
|
n¹ɲhe³
|
ʔɨ̃
|
| 'deu'
|
u²ʦi²
|
ūhì
|
u4xiʔ4
|
ùʦì
|
ùhì
|
úʃì
|
ʔūʂì
|
ʧiʔ²
|
ki4
|
nki¹
|
*ki
|
En la taula anterior els nombres denoten tons, un nombre solament és un to de nivell i dos nombres junts un to de contorn (els nivells van del més alt "1" al més sota "3" o "4"). Per a les llengües mixteques també s'han emprat diacrítics sobre les vocals per marcar els tons. En general la taula usa l'Alfabet Fonètic Internacional com a transcripció amb dues excepcions: /y/ = AFI //j/ i /ñ/ = AFI //ɲ/.
Referències
Bibliografia
