Les llengües arhuaques constitueixen un subgrup format per almenys cinc llengües txibtxa estretament emparentades entre si. En l'actualitat només tres d'elles encara són parlades als departaments de Magdalena i Cesar (Colòmbia).
Classificació
Les llengües arhuaques constitueixen un grup compacte dins de les llengües txibtxa. Des del punt de vista de les similituds lèxiques es planteja el següent arbre filogenètic:
Descripció lingüística
Fonologia
L'inventari consonàntic de les llengües arhuaques és el següent:
Els fonemes sense subíndexs són comuns a totes les llengües arhuaques supervivents, la resta de fonemes pot faltar en alguna de les llengües. Així el superíndex [i] indica que el fonema falta en ika, [k] que falta en kogui i [d] que falta en damana.
Comparació lèxica
Els numerals en diferents varietats arhuaques són:[1]
| GLOSA
|
Kogui |
Damana
(Malayo) |
Iku |
PROTO-
ARHUAC
|
| '1' |
éizua |
škwa |
inʔgui |
*ekwa
|
| '2' |
móuʒuə |
moa |
mouga |
*móuga
|
| '3' |
máiguə |
maigwa |
máikʌnɨ |
*máigwa
|
| '4' |
məkkáiwə |
makegwa |
maʔkeiwa |
*maʔkáiwa
|
| '5' |
hačígwə |
ʉjčgwa |
asewa |
*atigwa
|
| '6' |
teiʒúwə |
tainwa |
čingwa |
*teingwa
|
| '7' |
kúguə |
kugwa |
koga |
*kugwa
|
| '8' |
ábiguə |
ambiɡwa |
abewa |
*abiwa
|
| '9' |
etáguə |
ijkagwa |
ikawa |
*ikawa
|
| '10' |
uguá |
ugwa |
uga |
*ugwa
|
Referències
Bibliografia
- Adelaar, Wilhem. «2. The Chibcha Sphere». A: The Languages of the Andes. Cambridge University Press, 2004, p. 65-74. ISBN 978-0-521-36275-7.
