La llenega, llenega negra o mocosa (Hygrophorus latitabundus, del grec antichigrós: 'humit', phorós: 'portador'; del llatílatitabundus: 'molt amagat') és un bolet de la família de les higroforàcies. És molt apreciat, i el més buscat a les comarques interiors de Catalunya.[1]
Etimologia
La paraula llenega és una variant dialectal antiga derivada del verb llenegar o esllenegar-se que significa relliscar.[2] Els termes llenega, mocosa i caramellosa s'usen també per denominar els altres bolets amb pell mucosa del gènere Hygrophorus.[1][3]
Descripció
És un bolet llefiscós, a causa de l'abundant mucílag transparent, molt abundant, que recobreix tant el barret com el peu.[4] La mucositat pot ser molt abundosa i enganxosa en temps humits,[1] o poc, si el clima és sec.[5] El barret, de 5-15 cm de diàmetre i amb el marge força enrotllat, és de color gris marronós, amb la part central més fosca.[1] Té forma hemisfèrica de jove i després convexa, aplanat en envellir, tot i que no tendeix a aplanar-se massa.[5] Té làmines blanques, espaiades, decurrents, gruixudes[4] i seques.[1] El peu fa de 5 a 10 cm de llarg, per 1,5 fins a 4 cm de gruix,[5] és generalment irregular, més ample a la part central i atenuat a la base,[6] cilíndric, robust, de color blanc o blanc brut.[4] La carn és blanca i compacta, d'una olor suau i de gust dolç.[1]
Hàbitat
Es troba a les pinedes, tant a la plana sota el pi blanc, com a muntanya sota el pi roig, sempre en terrenys calcaris. Surt a la tardor, i és molt comuna en anys plujosos.[1]
Espècies semblants
És pràcticament impossible confondre'l amb espècies verinoses.[7] Es distingeix de la mocosa d'alzinar (Hygrophorus persoonii) perquè aquesta és més petita, té el peu més prim i està associada a boscos de planifolis, sempre en sòls silícics i no calcaris.[1] En sòls silícics es troba també la mocosa ensofrada (Hygrophorus hypothejus), d'aparició tardana als Pirineus sota pi roig i pi negre, i menys freqüentment a la plana, sota pinastre.[1] Es pot prestar a confusió amb el bolet no comestible Cortinarius trivialis.
↑ 5,05,15,2Pascual, Ramon. Guia de bolets per dur sota el braç: el manual per localitzar, identificar i cuinar els bolets de Catalunya. Columna, 2015, p. 110-111. ISBN 9788466419895.
↑ 7,07,1Laux, Hans E. Setas de España y Europa: todas las setas comestibles así como sus afines tóxicas (en castellà). Tikal, 2013, p. 110. ISBN 9788499281759.