La llei d'acció de masses postula que en un equilibri químic el producte de les concentracions de les espècies reactives és constant. Sigui l'equació química següent on dos reactius A i B amb els corresponents coeficients estequiomètrics α i β reaccionen per donar els productes de la reacció C i D, amb els coeficients estequiomètrics γ i δ corresponents, segons una reacció química reversible que queda en equilibri químic:

α A + β B γ C + δ D

en aquest cas l'expressió matemàtica de la llei d'acció de masses és:

${\displaystyle K={\frac {[C]^{\gamma }[D]^{\delta }}{[A]^{\alpha }[B]^{\beta }}}}$^[1]

Aquesta definició és d'ús general si bé no és completament certa, ja que només es compleix si en lloc de les concentracions s'empren les activitats de les espècies presents a la reacció química. L'expressió més general en funció de les activitats, a_i, de cada component, de i=1 fins a n, i dels seus respectius coeficients estequiomètrics, ν_i (positius pels productes de la reacció i negatius pels reactius) s'expressa així:

${\displaystyle K=\prod _{i=1}^{n}a_{i}^{{\nu }_{i}}}$

Les concentracions es poden expressar en molaritat, molalitat, fracció molar, pressió en el cas de gasos, etc. i s'obtenen constants K diferents però relacionades.

La constant K s'anomena constant d'equilibri i es pot relacionar amb l'energia de Gibbs de la reacció estàndard mitjançant l'equació:

${\displaystyle \Delta G_{r}^{0}=-RT\ln K}$^[2]

on R és la constant dels gasos i T la temperatura absoluta.

L'expressió de la llei d'acció de masses va ser proposada per primera vegada el 1864 pels químics noruecs Cato Maximilian Guldberg i Peter Waage, seguint les idees del químic francès Claude Louis Berthollet sobre la reversibilitat de les reaccions químiques.^{[3][4][5][6][7]}