Llei Orgànica de Protecció de la Seguretat Ciutadana (1992)

Plantilla:Infotaula esdevenimentLlei Orgànica de Protecció de la Seguretat Ciutadana
Tipusllei Modifica el valor a Wikidata
Data de publicació22 febrer 1992 Modifica el valor a Wikidata
Revocat perLlei Orgànica de Protecció de la Seguretat Ciutadana Modifica el valor a Wikidata
EstatEspanya Modifica el valor a Wikidata
JurisdiccióEspanya Modifica el valor a Wikidata

La Llei Orgànica 1/1992, de 21 de febrer, sobre Protecció de la Seguretat Ciutadana va ser una Llei Orgànica d'Espanya publicada al Butlletí Oficial de l'Estat el 21 febrer 1992 i vigent entre el 13 de març del 1992 i l'1 de juliol del 2015.[1] Va ser derogada per la disposició derogatòria única de la L.O. 4/2015, de 30 de març, de protecció de la seguretat ciutadana l'1 de juliol del 2015.[1]

És coneguda com a Llei Corcuera, pel fet que fou aprovada durant el mandat de José Luis Corcuera com a titular del Ministeri de l'Interior, i com a Llei de la puntada de peu a la porta,[2][3] perquè facultava a les forces de l'ordre a entrar en una propietat privada en la qual se sospités que podia estar cometent un delicte, sense necessitat d'ordre o autorització judicial prèvia.[4]

El 2015 va ser substituïda per una nova llei de seguretat ciutadana, la Llei Orgànica de Protecció de la Seguretat Ciutadana, aprovada exclusivament amb els vots del Partit Popular i que la resta de grups parlamentaris van qualificar de llei mordassa.[5][6]

Història

Antecedents

La Llei de 1992 va ser durament criticada, tant des dels partits a l'esquerra del PSOE, com pels sindicats, i pel Partit Popular. El maig de 1992, els llavors responsables d'UGT i CCOO, Nicolás Redondo i Antonio Gutiérrez, respectivament, criticaven durament la norma, al·legant que restringia el dret a la vaga dels treballadors.

El president del PP i després president del Govern, José María Aznar, assegura que la llei no garantia de forma correcta les llibertats i els drets dels ciutadans. També l'Associació Professional de la Magistratura demanava respecte al ministre pel que fa a les decisions policials.

Recursos d'inconstitucionalitat

Contra ella s'hi presentaren diversos recursos d'inconstitucionalitat que foren resolts per la Sentència 341/1993, de 18 de novembre de 1993, del Tribunal Constitucional,[8] que entre altres coses anul·lava el precepte pel qual es permetia els policies entrar i registrar un domicili sense autorització del jutge quan perseguien delictes de narcotràfic.[3]

Referències

Enllaços externs