Un llançacoets Tipus 4 de 20 cm. La base del canó està col·locada inversament, estesa cap enrere. Tindria que estar al revés per no ferir als operadors al disparar-lo.
El Llançacoets Tipus 4 va ser desenvolupat a finals dd la Segona Guerra Mundial per la Oficina Tècnica de l'Exèrcit Japonès, com una manera fàcil i barata de produir una arma, la qual tenia un gran avantatge quant a precisió sobre altres morters convencionals, els quald utilitzaven un projectil estabilitzat mitjançant estabilitzadors que giraven sobre si mateixos. Les primeres unitats van ser enviades al front en 1943, i van ser utilitzats amb resultats molt positius en la batalla d'Iwo Jima i la batalla d'Okinawa. Gràcies a la seva fàcil construcció i portabilitat, el Tipus 4 va ser produït en grans quantitats i distribuït i amagat en dibersos arsenals per a ser utilitzat com a arma per a la defensa de les illes japoneses durant la Operació Dawnfall.
A pesar de que l'arma anava equipada amb un canó de morter estàndard i un tripode, el coet podia ser llençat des de qualsevol tipus de tiberia o tub, o superficie corba amb un diàmetre mínim, uns rails de fusya, o fins i tot des del terra.[1]
El Llançacoets Tipus 4 de 20 cm va començar a ser produït en 1943, i la seva producció va continuar fins al final de la guerra. La equipació estàndard del llançacoets consistia en un tub de morter i un tripode que pesava un total de 227,6 kg, amb una llargada del canó de 1923 mm. La seva base podia rotar fins a 300° i el canó es podia elevar des de 40° fins a +65°. El projectil del llançacoets de 203 mm de diàmetre pesava 83,7 kg i sortia a una velocitat inicial de 175 m/s.
El llançacoets tenia una distància operativa màxima era de 2.400 metres.
