És el més gran dels cinc llacs del Fuji en termes de superfície, i el més elevat tenint en compte termes d'elevació. També és el tercer llac més elevat del Japó, amb una alçada mitjana de 980,5 metres. Per contra, el llac és el menys profund dels cinc llacs del Fuji, amb una profunditat màxima de només 13,5 metres. El llac, que es va formar per fluxos de lava d'una antiga erupció del Mont Fuji, és drenat pel riu Sagami, i és l'únic dels cinc llacs de Fuji que té un desaigüe natural.[1]
La carpa, el leucisc i l'osmèrid van ser introduïts al llac durant l'era Meiji, encara que els primers intents d'introduir el salmó roig no van tenir èxit. Més recentment, s'han introduït algunes espècies exòtiques com Micropterus i Lepomis macrochirus, en detriment de les espècies natives. Pel que fa a la vida vegetal, es va descobrir una varietat d'Aegagropila linnaei al llac el 1956.
El llac és un indret popular de recreació per a passejar en barca, pescar, fer esquí aquàtic, fer windsurf, realitzar visites turístiques i fer natació. Si el vent prové de l'oest, el llac proporciona una elevació suau per a parapents al mont Myōjinyama. També hi ha petites cabanes i llocs disponibles per a acampar. El llac es troba al Parc Nacional de Fuji-Hakone-Izu.[2]
El 2013, el llac va ser incorporat a la llista del Patrimoni de la Humanitat com a part de l'indret cultural Fujisan.[3]
