És un arbreperenne de mida mitjana, normalment ateny uns 10 o 12 metres.[3] Les fulles són compostes i pinnades, amb folíols el·líptics o lanceoloats de fins a 15 cm, habitualment disposats de manera alterna. Les flors són petites, d'entre 3 i 6 mm, s'agrupen en inflorescències que són agrupacions de panícules de fins a 40 cm de llargària i apareixen en els brots nous. Les nombroses flors no tenen pètals, només uns 4 o 5 sèpals que formen el calze i poden ser de tres tipus. Flors funcionalment masculines amb un androceu format per 6-8 estams i sense òvuls, flors hermafrodites funcionalment femenines amb 6-8 estams i un gineceu format per un pistil amb dos carpels i un estigma i un tercer tipus, també masculines amb l'androceu format per 6-8 estams però amb un pistil sense estils ni estigma. La pol·linització acostuma a ser entomòfila. El fruit és una drupa arrodonida, d'uns 4 cm d'amplada i uns 5 de llargària, que triga entre 80 i 112 dies en madurar. La part externa del fruit és una capa força rígida, generalment rugosa i de color vermellós a la maturitat. La part comestible és un aril que embolcalla la llavor, marronosa, de forma allargada i d'una mida d'entre 1 i 3,3 cm de llargària i de 0,6 a 1,2 cm d'amplada. L'aril és de color blanquinós, dolç i lleugerament àcid, recorda el raïm.[4]
Taxonomia
Aquesta espècie va ser descrita per primer cop l'any 1782 al segon volum de l'obra Voyage aux Indes orientales et à la Chine del naturalista francès Pierre Sonnerat (1748-1814).[5][6]
Subespècies
Dins d'aquesta espècie es reconeixen les tres subespècies següents:[7]
Litchi chinensis subsp. chinensis: Xina, Indoxina, Borneo i Filipines.[8]
Litchi chinensis subsp. javensisLeenh.: illa de Java[9]
Litchi chinensis subsp. philippinensis(Radlk.) Leenh. Filipines i Borneo.[7]
Sinònims
Els següents noms científics són sinònims de Litchi:[2]
El conreu del litxi, iniciat al sud-est de la Xina és molt antic, l'arbre més vell que se'n conserva té una edat d'uns 1250 anys.[10] Està documentat que durant la dinastia Song hi havia una gran demanda de litxis a la cort imperial i el seu conreu era una activitat lucrativa.[11] A partir d'estudis genòmics s'ha estimat que la domesticació es va fer iniciar de manera separada a dues zones de la Xina, Yunnan i Hainan. Mentre que les varietats cultivars més desenvolupades s'haurien creat per hibridació a Guangdong.[12]
Els litxis es produeixen en més d'una vintena de països.[12] Xina és, amb molta diferència, el principal productor de litxis, aporta més del 80% de la producció total. Altres productors importants són l'Índia, Vietnam, Madagascar i Tailàndia.[13]
↑«Litchi chinensis Sonn.» (en anglès). International Plant Names Index, The Royal Botanic Gardens, Kew, Harvard University Herbaria & Libraries and Australian National Botanic Gardens. [Consulta: 23 desembre 2023].
.svg){kind=icon}
.jpg)
_at_Samsing,_Duars,_West_Bengal_W2_IMG_6504.jpg)
