Little Annie Rooney és una pel·lícula muda produïda i protagonitzada per Mary Pickford i dirigida per William Beaudine.[1] Es va estrenar el 18 d'octubre de 1925.[2]
Argument
La petita Annie Rooney és la filla d'un policia que reparteix el seu temps entre barallar-se amb una banda de nois i cuidar el seu pare i el seu germà Tim. Tim pertany a una banda de nois més grans, els Big Kellys, liderada per Joe Kelly del qual Annie està enamorada. El pare d'Annie és assassinat en una baralla entre bandes i Annie i Tim decideixen venjar-se. L'arma del crim assenyala Joe Kelly com a culpable de l'assassinat. Tim agafa l'arma del seu pare el dispara i el malfereix. Mentrestant, amb l'ajut de les bandes de nois del barri, Annie captura l'autèntic assassí. Després va a l'hospital on Joe està lluitant per la seva vida i dona la sang per a una transfusió que li salva la vida. Joe es recupera i es dedica al negoci de camions i Tim es converteix en un policia de trànsit.
Repartiment
- Mary Pickford (Little Annie Rooney)
- William Haines (Joe Kelly)
- Walter James (oficial Rooney)
- Gordon Griffith (Tim Rooney)
- Carlo Schipa (Tony)
- Spec O'Donnell (Abie)
- Hugh Fay (Spider)
- Vola Vale (Mamie)
- Joe Butterworth (Mickey)
- Oscar Rudolph (Athos)
- Eugene Jackson (Humidor)
Producció
Mary Pickford va ser una de les actrius més populars del cinema mut. El paper pel que el públic la reconeixia era el d'una noia d'uns 12 o 13 anys (ella ja era una dona de 30) salvatge i descurada, sense diners, vincles socials ni educació, que vivia en barris marginals o en entorns rurals, com a “Tess of the Storm Country” (1914) o “Stella Maris” (1918).[3] El 1923 va decidir donar un tomb a la seva carrera i interpretar papers de dona adulta produint “Rosita” (1923) i “Dorothy Vernon of Haddon Hall” (1924) però aquestes pel·lícules no van obtenir l'èxit esperat.[4] La gent volia tornar a veure la noieta de llargs rínxols. Per tal de recuperar el favor del públic, amb 33 anys, va produir aquesta pel·lícula en que tornava a interpretar el seu clàssic paper.[3] Va ser una de les pel·lícules més taquilleres d'aquell any.
Referències