Lili Marleen

Fitxa
Direcció	Rainer Werner Fassbinder
Protagonistes	Hanna Schygulla Giancarlo Giannini Mel Ferrer Karl-Heinz von Hassel Erik Schumann Hark Bohm Gottfried John Willy Harlander Karin Baal Christine Kaufmann Udo Kier Roger Fritz Adrian Hoven Barbara Valentin Helen Vita Elisabeth Volkmann Lilo Pempeit Brigitte Mira Rudolf Lenz Irm Hermann Harry Baer Alexander Allerson
Producció	Horst Wendlandt
Guió	Rainer Werner Fassbinder Manfred Purzer Joshua Sinclair Werner Uschkurat
Música	Peer Raben
Fotografia	Xaver Schwarzenberger Michael Ballhaus
Muntatge	Rainer Werner Fassbinder Juliane Lorenz
Dades i xifres
País d'origen	Alemanya
Estrena	1981
Durada	120 min
Idioma original	alemany
Color	en color
Descripció
Gènere	Drama
Tema	Holocaust i asil
Lloc de la narració	Berlín
Premis i nominacions
Nominacions	candidata internacional als Premis Oscar (1982)

Lili Marleen és una pel·lícula de 1981 dirigida per Rainer Werner Fassbinder.^[1] El guió va prendre com a base l'autobiogràfica novel·la Der Himmel hat viele Farben (El cel té molts colors) de la cantautora alemanya Lale Andersen. Això no obstant, segons Artur Beul, el seu darrer marit, l'argument de la pel·lícula no té massa a veure amb la vida real de la seva muller.

En ple auge del Tercer Reich una relació d'amor impossible neix entre la cantant alemanya Willie i el compositor suís Robert Mendelsson, d'origen jueu.

Robert compagina la seva activitat professional amb una compromesa participació amb un grup clandestí liderat pel seu pare que es dedica a ajudar a alemanys jueus i fugitius del règim nazi. Willie també és invitada a unir-se a aquest grup de resistència, malgrat les suspicàcies per part de la benestant i influent família de Robert, que tem que la cantant no sigui, de fet, una nacionalsocialista.

Willie acaba ajudant a Robert però finalment la parella queda separada perquè el pare de Robert s'ocupa que Suïssa negui l'entrada al país de la cantant.

A Alemanya, el talent de Willie és instrumentalitzat pel règim nazi, i la jove esdevé una rica i famosa cantant gràcies a la cançó Lili Marleen, que sona contínuament a la ràdio i es converteix en un himne pels soldats del front.

Malgrat el seu èxit, Willie no pot oblidar a Robert, el qual acabarà arrestat pels nazis al també intentar reveure a la seva enamorada. Willie es posa aleshores en contacte amb un grup de resistència de Berlín i ajuda a passar clandestinament fotos de camps de concentració cap a Suïssa.

Els dos joves no tenen oportunitat de tornar-se a veure fins acabada la guerra, i quan l'ocasió finalment es presenta ja és massa tard per a la parella perquè Robert s'ha casat amb Myriam i ha esdevingut un popular compositor.

De totes les 23 pel·lícules que va dirigir Fassbinder, Lili Marleen va ser l'única en ser escollida per representar Alemanya a la categoria de millor pel·lícula de parla no anglesa als premis Oscar. Això no obstant, la pel·lícula no va superar la pre-selecció de l'acadèmia i per tant no va ser nominada.

• Fundació Fassbinder - Lili Marleen the movie Arxivat 2009-06-17 a Wayback Machine. (anglès)
• Ressenya de José Antonio Bielsa Arbiol a cineyrevolucion.blogspot.com (castellà)