El Liceu Francès de Barcelona (en francès: Lycée Français de Barcelone), és una institució educativa francesa a l'estranger de l'AEF.E (Agence pour l'Enseignement Français à l'Etranger). Actua per l'acord cultural franco-espanyol de 7 de febrer de 1969. Aplica el programa educatiu francès i totes les classes i altres activitats educatives es fan en francès. Integra l'educació des de les classes de maternelle (des dels 3 anys) fins a la terminale (batxillerat). La seva seu central és al carrer Bosch i Gimpera, 6-10 de Barcelona.
Història
La introducció de l'ensenyament francès a Barcelona va ser impulsada per Ferdinand de Lesseps, que, en qualitat de Cònsol General de França, va fundar les Écoles Françaises l'any 1851.[1]
El 1922 el Ministeri d'Afers Exteriors de França va acordar la creació de l'Institut Francès de Barcelona, sota la jurisdicció de la Universitat de Tolosa, i simultàniament es va prendre la decisió de crear els cours secondaires, quatrième section de la Société Génerale de Bienfaisance. Aquesta va adquirir l'any 1931 l'immoble del carrer de Provença, 325 –una antiga residència familiar amb jardí– per tal d'allotjar-hi l'Institut i els seus cursos d'ensenyament secundari. En aquells moments la direcció de l'Institut requeia en M. Bertran, que fou reemplaçat l'octubre de 1935 per M. Langlade, francès del Rosselló que havia ocupat la càtedra de Francès a la Universitat de Poznań.[2]
L'any 1942, André Dravet, professor de Matemàtiques al Liceu Francès de Varsòvia entre els anys 1927 i 1939, fou nomenat proviseur de la institució docent, que a partir d'aleshores passaria a ser el Lycée Français de Barcelona. En aquell any, dramàtic per a la història de França, la decisió del nou director fou de rebuig al Govern de Vichy. Dravet va exercir el seu càrrec fins a l'any 1963, coincidint amb l'inici de les obres de les actuals instal·lacions.[2]
L'inici del curs 1946-1947, moment en què el Liceu va adoptar la denominació de Lycée Français College International, va comportar que les classes s'impartissin simultàniament a l'edifici del carrer de Provença i a les instal·lacions que havien allotjat l'Escola Alemanya (Deutsche Schule) als carrers de Moià i de Munner. La utilització d'aquests nous edificis va ser el resultat de la dissolució de la Asociación de Enseñanza Alemana i el traspàs dels seus béns a l'Association d'Enseignement International. Durant un llarg període els Cònsols de França, Gran Bretanya i els Estats Units varen formar part del comitè director de l'Association.[2]
.jpg)
