Lex Ursonensis

Plantilla:Infotaula esdevenimentLex Ursonensis
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Map
 40° 25′ 25″ N, 3° 41′ 22″ O / 40.423645°N,3.689422°O / 40.423645; -3.689422
Tipuscarta Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióMuseu Arqueològic Nacional d'Espanya (Comunitat de Madrid) Modifica el valor a Wikidata
Jurisdiccióantiga Roma Modifica el valor a Wikidata
Data de descobriment o invenció1870 Modifica el valor a Wikidata
Infotaula d'obra artísticaLex Ursonensis
Tipuscarta Modifica el valor a Wikidata
CreadorAnònim
CreacióSegle I
Data de descobriment o invenció1870 Modifica el valor a Wikidata
MovimentImperi Romà Epigrafia, Taula legal
MaterialBronze
Mida59 (Alçada) × 92,20 (Amplada) cm
Col·leccióMuseu Arqueològic Nacional d'Espanya, Madrid

La Lex Ursonensis o Lex Coloniae Inmunis Genetivae Juliae Urbanorume era una llei reguladora de la colònia romana Genetiva Iulia, situada a la Hispània romana. La Ursonensis era, a més a més, una «Lex data», és a dir, donada pel magistrat, prèviament autoritzat per fer-ho.

Aquesta llei es conserva en unes taules trobades a Osuna (antiga Ursina o Urso) a la fi del segle xix (bronzes d'Osuna), i en onze fragments trobats a El Rubio a començaments del segle xx. Es troben al Museu Arqueològic Nacional d'Espanya, a Madrid amb el número d'inventari 16736.[1]

Marc històric

Després de les lluites entre Juli Cèsar i Gneu Pompeu Magne, durant el període republicà, aquell va decidir fundar a Ursina una colònia de ciutadans, anomenada Genetiva Iulia en honor de la deessa Venus Genetrix, protectora de la gens Iulia, a la qual pertanyia el propi Cèsar.[2]

La llei va ser promulgada per Marc Antoni l'any 44 aC., i és molt possible que derivi d'un conjunt de projectes legislatius portats a terme per Juli César per unificar el règim de les colònies i els municipis i que va deixar sense acabar en ésser assassinat.[2]

Lleis de colònies i de municipis

A Hispània hi havia dues lleis fonamentals:

  • La Lex Ursonensis, de caràcter colonial.
  • La Lex Flavia Municipalis, tipus de llei de caràcter municipal del que pot ser un exemple la Lex Flavia Malacitana.

Les lleis ordenadores de colònies i municipis van ser leges datae, és a dir, donades directament per un magistrat autoritzat per fer-ho pels Comicis romans en virtut d'una llei comicial. Fins i tot conservant-se d'altres lleis de fora d'Hispània, es pot afirmar que els textos trobats a la península Ibèrica constitueixen una font bàsica per al coneixement d'aquest vast fenomen que va ser la romanització jurídica provincial.

Etapes de confecció de la Lex Ursonensis

  • 1. La redacció del projecte per part de Juli Cèsar.
  • 2. La datio de la llei per part de Marc Antoni.
  • 3. L'enregistrament material dels bronzes d'Osuna.

Els bronzes conservats al museu Arqueològic Nacional, són una reedició posterior del text original de Marc Antoni, i daten de l'últim terç del segle i, amb la peculiaritat que tot el text està interpolat. Encara que és molt difícil precisar de qui i de quan són les interpolacions, es creu possible que ja Marc Antoni hagués modificat el projecte de Cèsar; però també, que d'altres interpolacions siguin ulteriors.

De la «Llei d'Urso» o Lex Ursonensis es conserven ara una mica més de 50 capítols referents a la vida municipal, dels 142 que es creu que en tenia.[1][2]

Contingut de la llei

Tracta de molt diverses qüestions de règim local:[1][2][3]

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 Alvar Ezquerra, 2001, p. 388.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Suárez Fernández i Belanda Galán, 1987, p. 22.
  3. ↑ Rupke, 2012, p. 127-139.

Bibliografia

Enllaços externs