La Masia és una casa de planta rectangular envoltada de jardí, clos per una tanca que a la part superior té una doble filera de peces ceràmiques en forma de meandre, que corresponen ja als primers anys del segle xx.[1]
L'edifici bastit segurament, o reformat, el segle xix amb un llenguatge de caràcter neoclàssic, és de planta rectangular (amb cinc crugies a la planta baixa i tres als dos pisos), cobert amb teulada a quatre vessants, estructura per la qual pot classificar-se dins el grup VI de Danés. per sota la teulada corre un cornisa clàssica. La façana dona a un pati ampli, on hi ha un estany presidit per un escultura de Sant Felip Neri. A la part posterior hi ha un jardí.[1]
Les crugies de la dreta i de l'esquerra de la planta baixa són cobertes per una terrassa que es prolonga a la part posterior de l'edifici.[1]
La crugia central servia de cotxeres, la de l'esquerra (sota la terrassa), de capella, el sector dret de la planta baixa era l'habitatge dels masovers. A la part posterior de l'edifici hi ha la caixa de l'escala que accedeix als pisos: fins al primer, els graons són de pedra, després de rajola, la barana és de ferro. Els dos pisos superiors són estructurats segons la manera tradicional de les masies. Una gran sala, que correspon a la crugia central, i cambres a les crugies laterals.[1]
L'aparell constructiu és la pedra, ben escairada als carreus angulars i als que emmarquen les obertures-rectangulars en llur majoria-de la masia.[1]
Història
La masia les Esmandies, inicialment fora del nucli urbà de Mataró, es troba ara envoltada de moderns blocs de pisos. Fou construïda pel llinatge del mateix nom, un dels més arrelats a la història de Mataró del segle xviii, documentat des del 1702. El 1720, Eulàlia Esmandia es va casar amb el pintor Antoni Viladomat. La base econòmica de la família era l'explotació hortícola i el comerç del sucre d'Amèrica. Una branca es va traslladar a Barcelona, on va ocupar càrrecs a la reial Junta de Comerç, l'altra branca va restar a Mataró i amb el temps es va decantar cap a l'estament militar.[1]
La primera meitat del segle xix, la casa va ser venuda a la família Vedruna, dins del mateix segle va passar als Andreu, que la van conservar fins al 1980 en què va ser comprada per l'Ajuntament de la ciutat.[1]
El casal té importància perquè és l'únic que ha sobreviscut a la invasió de blocs de pisos, situat a un dels pocs espais sense edificar que es conserven a la zona. Actualment s'utilitza com a local d'associació de veïns, i també s'hi ha projectat instal·lar-hi una biblioteca.[1]
↑ 1,01,11,21,31,41,51,61,7«Masia les Esmandies». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 12 agost 2017].
