Leopold III de Lippe-Detmold (1 de setembre de 1821 – 8 de desembre de 1875) va ser el sobirà del principat de Lippe regnant des de 1851 fins a la seua mort.
Va succeir com a príncep de Lippe l'1 de gener de 1851 després de la mort del seu pare.[1] Un any després de la successió al tron Leopoldo va contraure matrimoni el 14 d'abril de 1852 a Rudolstadt amb la princesa Elisabeth de Schwarzburg-Rudolstadt (1833–1896), filla del príncep Albert de Schwarzburg-Rudolstadt.
Va conduir una política conservadora poca popular. El 1853 va anul·lar les reformes i la constitució liberal introduïda per Leopold II després de la revolució alemanya de 1848-49. Va dissoldre el landtag, la representació parlementària. El 15 de març del 183 va abolir la constitució del 1849 i va reintroduir la constitució més absolutista del 1836, el que va conduir a un regnat amb molt de conflictes.[2] Amb dos edictes del 1854 va atorgar el mateix estatatus legal a l'església catòlica i l'església luterana, al costat de la fins aleshores religió d'estatcalvinista.[3]
El príncep Leopold va ser un dels principals promotors del monument dedicat a ArminiHermannsdenkmal heroi de la batalla del bosc de Teutoburg.[4] Va ser inaugurat per l'emperador alemany Guillem I a l'estiu del 1875.[1] Uns pocs mesos després de la inauguració del monument Leopold va morir a Detmold. En no tenir descendència, Leopold el seu germà Valdemar li va succeir.
El compositor Johannes Brahms va ser contractat cada any entre 1857 i 1859 per uns mesos com a director de la coral, com pianista i professor de piano de la cort.[5]
↑ «Lippe». A: The Catholic Encyclopedia, 1913, p. 276.
↑Romanische Forschungen (en alemany). Vol. 28: Bibliographie der romanischen Forschungen. Vittorio Klostermann, 1982, p. 512.
↑Kopitzsch, Franklin; Brietzke, Dirk. Hamburgische Biografie-Personenlexikon (en alemany). volum 2 de Hamburgische Biografie. Wallstein Verlag, 2001, p. 61. ISBN 9783767213661.