Le Boucher és una pel·lícula francoitaliana dirigida per Claude Chabrol i estrenada el 1970.
Argument
Al petit poble de Trémolat, al Périgord, se celebra el matrimoni del professor de primària Léon Hamel amb una noia del poble. Entre els invitats de la cerimònia, la jove col·lega del professor, Hélène, que és igualment la directora del centre escolar i Paul Thomas, anomenat Popaul, el carnisser del poble.
Hélène i Paul es coneixen en el casament i simpatitzen. Sota l'encant de la jove dona, el carnisser li confia que ha fugit del seu pare violent allistant-se a l'exèrcit i ha participat en les guerres d'Indoxina i d'Algèria. Pel que fa a Hélène, d'origen parisenc, ha viscut una història d'amor amb un mal final. La jove institutriu, que considera Popaul com un amic que mobla la seva solitud, el fa participar en les activitats dels alumnes i el convida a casa seva.
La calma del poble s'esvaeix quan es descobreix el cadàver d'una noia del poble, assassinada a ganivetades. En una sortida escolar amb els seus alumnes, Hélène descobreix un altre cos de dona, que resulta ser la muller de Léon, assassinada de la mateixa manera. En el lloc del crim, descobreix un encenedor igual que el que va regalar a Popaul pel seu aniversari, el recull i calla. El comissari Grumbach, encarregat de l'assumpte, interroga Hélène sobre l'homicidi. Quan Popaul ret visita, un vespre, a Hélène, li ofereix una cigarreta perquè li encengui.
Popaul es proposa de repintar el sostre del pis de la dona, i en descobrir, tot cercant un drap per netejar una tasca de pintura, l'encenedor que Hélène ha recuperat del segon homicidi, se'l guarda a la butxaca. Quan ella torna, anuncia que ha estat comès un tercer homicidi semblant als dos primers.
Hélène descobreix que Popaul ha pres l'encenedor i comprèn que aquest ell és l'assassí de les noies. A la nit, ell la crida per parlar-li, però ell es nega a deixar-lo entrar a l'escola i, esporuguida, tanca les portes. Ell, tanmateix, hi entra armat d'un ganivet i li explica les raons dels seus homicidis. Però gira el ganivet contra si mateix i acaba a l'hospital on, després d'haver estat besat per Hélène, mor sense que els metges puguin fer res per salvar-lo.
En marxar de l'hospital, Hélène s'atura en plena nit a la vora del riu, postrada per allò que ha passat i s'hi queda fins a l'alba.[1]
Repartiment
Premis i nominacions
- Premis
- Nominacions
Al voltant de la pel·lícula
| «
|
En obrir la porta de la cambra amb brusquedat, Hélène s'havia aixecat del divan en el qual descansava; però va veure el marquès i va llançar un crit de sorpresa. Estava tan canviada que calien els ulls d'un pare per reconèixer-la. El sol dels tròpics havia embellit la seva blanca figura d'un color morè, d'un color meravellós que li donava una expressió de poesia; i s'hi respirava un aire de grandària, una fermesa majestuosa, un sentiment profund pel qual l'ànima més grollera s'havia d'impressionar
|
»
|
En una festa, Popaul es disfressarà de marquès i començarà un pas de ball amb Melle Hélène.
Referències
_14b.jpg)