Slimani va néixer a Rabat de pare marroquí, director de banca, i mare franco-algeriana, qui va ser una de les primeres dones metgesses del país. Va fer els primers estudis al Liceu Francès de Rabat i als 17 anys va marxar a París.[3]
A París va estudiar Ciències Polítiques i Periodisme. També va fer un curs d'actriu (Florent) i va provar de fer cinma arribant a col·laborar amb el director marroquí Narjiss Neijjar a la pel·lícula "Wake up Moroco". A l'Escola Superior de Comerç va estudiar multimèdia, on va conèixer a Christophe Barbier que li va proposar fer una estada a la revista l'Express.[4]
A la NRF de l'editorial Gallimard va fer un curs de creació literària amb Jean-Martin Laclavetine com a tutor.[5]
Durant un temps ha fet de periodista a la revista Jeune Afrique seguint l'actualitat del Magrib i de l'Orient Pròxim.[3]
El 29 de juny de 2017 va rebre el premi Out d'Or en la categoria coup de gueule,[6] atorgat per l'Associació francesa de periodistes LGBT, per la condemna a les lleis marroquines sobre l'homosexualitat que va fer durant una intervenció al programa C à vous de France 5, el 3 de novembre de 2016.[7]
El 6 de novembre de 2017 va ser nomenada per Emmanuel Macron com a representant personal del cap d'Estat Francès per la francofonia i membre de "l'Organisation Internationale de la francophonie" i va rebre del Ministeri de Cultura francès L'Ordre des Arts et des Lettres.[8]
El 2018 va presidir el jurat del Premi del Llibre Inter i el juliol de 2021 va rebre el Premi Llibreter en la categoria Altres literatures, per la seva obra El País dels altres.[9]
El 2023 va presidir el jurat del Premi Internacional Booker que va guanyar la novel·la Time Shelter (Времеубежище) del bulgar Georgi Gospodinov, amb traducció d'Angela Rodel i publicada al Regne Unit per Weidenfeld & Nicolson, i a on va quedar entre les obres finalistes la novel·la "Boulder" de l'autora catalana Eva Baltasar amb traducció de Julia Sanches, publicada per And Other Stories.[10]
Obra
El 2014 va publicar la seva primera novel·la Dans le jardin de l'ogre on tracta l'addicció sexual femenina. A la seva segona novel·la, Chanson douce, que va rebre el Premi Goncourt de 2016, relata la història d'una mainadera assassina, tema inspirat en un cas real succeït a Nova York el 2012.
2017: Le diable est dans les détails. (Ed. de l'Aube).
2017: Sexe et mesonges. La vie sexuelle au Maroc (Ed. Les Arènes).
2017: Paroles d'honneur (Ed. Les Arènes).
2017: Simone Veil, mon héroïne (Ed. de l'Aube).
2018: Comment j'écris (Ed. de l'Aube).
2020: Le Pays des autres (Gallimard). Traducció al català: “El país dels altres” Angle Editorial (2021) Traducció de Valèria Gaillard. ISBN 9788418197529
2020: A mains nues (Ed. Les Arènes)
2021: Le parfum des fleurs la nuit (Gallimard).
2022: Le pays des autres 2: Regardez-nous danser (Gallimard). Traducció al català: "Mireu com ballen" .Angle Editorial (2023). Traducció de Joan Casas i Fuster. ISBN 9788419017529.