Detall de les fulles linears i pseudoespinesDetall de les bràctees involucrals externes; exsudació de làtexDetall del capítolAspecte general en fructificacióCapítol en fructificació amb cípseles dimòrfiques sub in situ
El gatell o socarell[1] (Launaea arborescens) és una espècie de planta de la família de les asteràcies.
Descripció
Es tracta d'un arbust de base llenyosa, d'aspecte dens i intricat, molt ramificat de forma zigzaguejant (amb angles de 80-100º), laticífer, d'olor desagradable i d'aparença espinosa després de la caiguda dels capítols, doncs aquestes "espines" són en realitat pseudoespines derivades dels peduncles capitulars modificats quan aquests capítols s'han mort, marcit i caigut.
Fa 50-100 cm; pot arribar a 150 cm d'alçada, té arrels robustes, de profund abast vertical, però també d'extensió lateral. Les fulles, generalment una mica suculentes, en roseta o concentrades a la base dels brots ramals, són més o menys linears, d'1 a 5 mm d'ample per 1-8 cm de llarg, senceres o una mica dentades i, fins i tot, pinnatífides, més o menys abraçadores i decurrents i aviat caduques. Cada brot sosté un capítol cilindricocònic de 7-15 mm d'alt amb les bràctees involucrals externes imbricades i amb marges escariosos; i les internes gradualment més llargues i lanceolades. Envolten un receptacle amb 7-19 lígules amb el limbe de la corol·la de 5-8 x 2-3 mm i l'àpex pentadentat, de color groc amb el revés sovint subratllat de vermellós.
Les cípseles, una mica dimòrfiques, de 2,5-5 x 0,7-1,3 mm, són de forma prismàtica, totes amb 5 costelles principals, acompanyades de 2 de secundàries, amb arrugues transversals tuberculades; les interiors estretament cuneades i de color marró clar, i les perifèriques una mica corbades i comprimides, més espesses i de color marró fosc.[2][3]
Distribució i hàbitat
És una espècie nadiua de les zones costaneres del sud-est de la península Ibèrica, Illes Canàries, i també de les zones àrides i desèrtiques del nord-oest d'Àfrica fins a Mauritània.[4][2] El seu hàbitat preferent és el propi de matollars, més o menys alterats. Pateix pressió d'herbivorisme per part del bestiar caprí i oví quan és jove. Tolera mitjanament la salinitat.
Alcaraz Ariza, F. et al., Flora básica de la Región de Murcia, Sociedad Cooperativa de Enseñanza "Severo Ochoa", 2002.
Barry J.P. & CELLES J.C., Flore de Mauritanie, p.61, Institut supérieur scientifique de Nouakchott - Université de Nice, 1991.
Jahandiez, E. & Maire R., Catalogue des Plantes du Maroc, vol. 3, p.845, Minerva, Lechevalier éds., Alger, 1934[2]Arxivat 2016-03-04 a Wayback Machine..
Maire, R. - Contribution à l'étude de la flore de l'Afrique du Nord, Fasc. 8, Bull. Soc. Hist. Nat. Afrique N., vol. 15, nº3, p.101, 1924[4]Arxivat 2016-03-04 a Wayback Machine..
Monod, Th., Fruits et graines de Mauritanie, Bull. Mus. Natl. Hist. Nat., Ser. 4, vol. 1, p. 3-51, 1979.
Nègre, R., Petite flore des régions arides du Maroc occidental, CNRS, Paris, 1961-1962, p.358.
Ozenda, P. (1983). Flore du Sahara. (ed. 2), p.460, CNRS, Paris.
Quézel, P. & Santa S., Nouvelle flore de l'Algérie et des régions désertiques méridionales, vol. 2, p.1074, CNRS, Paris, 1963.
.svg){kind=icon}
