Nascut James Mercer Langston Hughes, Langston Hughes va néixer a Joplin, a Missouri; la mare, Carrie Langston Hughes, era professora i el pare es deia James Nathaniel Hughes.[1][2][3] Després del seu divorci, el pare de Langston va emigrar al principi a Cuba, després a ciutat de Mèxic pel racisme que patia als Estats Units.[4] Després de la separació dels seus pares, el jove Langston va marxar del domicili familiar per anar a viure amb una de les seves àvies, Mary Langston, a Lawrence, a Kansas.[5][6] Mary insistirà a Langston sobre l'orgull ètnic del poble negre. Després de la mort de la seva àvia, anirà a viure amb amics de la família, James i Mary Reed, durant dos anys. Aquest període de la vida de Langston no és feliç, tot i que influenciarà considerablement el poeta en el futur, sobretot per una vida agitada.[7][8] Més tard, es reunirà amb la seva mare, que s'ha casat de nou, a Lincoln, Illinois, per finalment instal·lar-se a Cleveland, Ohio, on seguirà el seu ensenyament secundari.[9]
Langston Hughes a Cleveland, Ohio, al final dels anys 1910
A la seva escola de Cleveland, Hughes participarà en el diari dels estudiants i escriurà les seves primeres novel·les, poesies i obres de teatre. Durant aquest període, descobrirà el seu amor pels llibres.[10] Entre les referències del jove poeta, figuren el poeta americà Paul Laurence Dunbar o el poeta d'origen suec Carl Sandburg.[11] El 1919, Hughes es reunirà amb el seu pare a ciutat de Mèxic per a un curt període caracteritzat per tensions entre els dos homes que portarà Langston a diverses temptatives de suïcidi. Després d'haver acabat el seu ensenyament secundari el juny de 1920, Langston tornarà a veure el seu pare per tal de convèncer-lo per finançar els seus estudis a la Universitat de Colúmbia. Ara bé, els punts de vista dels dos homes discrepen: mentre que Langston es veu escriptor, James, el pare, espera veure el seu fill seguir una carrera d'enginyer. Malgrat això, els dos homes aconsegueixen posar-se d'acord i està decidit que Langston estudiarà a Columbia i seguirà en paral·lel els estudis d'enginyeria.[12][13][14][15] Els seus estudis a Columbia són relativament concloents, encara que decidirà el 1922 de deixar la institució havent sofert, entre d'altres, el racisme dels seus camarades de curs.[16] Fora de la seva universitat, Langston prioritzarà les alegries dels carrers de Harlem a la seva escolaritat.[17]
Per viure, Langston té feines esporàdiques, com la de tripulant del S. Malone, amb el que solcarà durant l'any 1923 les costes de l'Àfrica occidental i d'Europa.[18] Després d'un curt sojorn parisenc, Hughes tornarà a Washington, on es reunirà amb la seva mare.[19] De nou, Langston realitza petites feines abans de convertir-se en l'ajudant personal del professor Carter G. Woodson en l'Associació per a l'Estudi de la Vida i la Història del Poble Afroamericà (Association for the Study of African American Life and History). No content de les restriccions imposades pel professor Woodson, Langston passarà el seu temps escrivint.[20] Deixarà finalment la seva feina per la de servidor en un hotel, on coneixerà el poeta Vachel Lindsay. Impressionat pels pocs poemes que Langston vol ensenyar-li, Vachel desitja publicar-los, encara que alguns dels poemes d'Hughes ja hagin estat publicats en diverses revistes i el seu primer recull està a punt de finalitzar.[21]
Els seus estudis a la Universitat Lincoln a Pennsilvània, que començarà al final dels anys 1920, són sancionats el 1943 per l'obtenció de l'equivalent americà del doctorat en literatura.[22] Gran viatger, multiplicarà també les expedicions a través del món, encara que senti profundament Harlem al seu cor.[23]
Langston Hughes es va morir a l'edat de 65 anys, el 22 maig de 1967 a Nova York, a conseqüència d'un càncer de pròstata. Les seves cendres van ser dispersades prop del Centre Arthur Schomberg per a la Recerca de la Cultura Negra, situat a Harlem (en anglès: Arthur Schomberg Center for Research in BlackCulture).[24]
Carrera
Va començar com a escriptor fent de periodista per al diari oficial del NAACP, The Crisis, i va publicar el 1926 el seu primer recull de poemes The Weary Blues,[25] del qual és extret un dels seus poemes més famosos: The Negro Speaks Rivers o El negre parla dels rius,[26] del qual heus aquí una traducció lliure:
He conegut els rius:
He conegut rius antics com el món i més vells
que el flux de la sang humana a les venes humanes.
La meva ànima s'ha fet tan profunda com els rius...
M'he banyat en l'Eufrates quan les albes eren noves.
He construït la meva barraca prop del Congo i ha gronxat el meu son.
He contemplat el Nil i a sobre he construït les piràmides.
He sentit el cant de Mississipi quan Abe Lincoln va baixar
a Nova Orleans, i he vist les seves estovalles fangoses transfigurades
en or al sol ponent.
He conegut rius:
rius antics i tenebrosos.
La meva ànima s'ha fet tan profunda com els rius...
Actor principal del moviment cultural del Renaixement de Harlem que veurà emergir tota una sèrie d'artistes negres, escriurà el 1926 al setmanari polític americà The Nation el text The Negro Artist and the Racial Mountain, que molts consideren com el manifest del compromís artístic negre.[27][28] Traducció lliure:
Els joves artístics negres creen avui amb l'objectiu d'expressar-se
la nostra pròpia pell negra, a la nostra manera, sense por, ni vergonya.
Si els blancs queden satisfets, estem encantats. Si no ho estan,
no té importància. Sabem que som macos. I lletjos alhora.
El tom-tom plora, i el tom-tom riu. Si la gent de color
està satisfeta, estem encantats. Si no ho estan, el seu descontentament
importa poc. Construïm els nostres temples per a demà,
forts com nosaltres sabem, i som davant la muntanya,
lliures dins de nosaltres.
Langston descriu en les seves obres la vida dels proletaris negres compartida entre alegries, desil·lusions, esperança, etc., tot tenyit de jazz i de blues.[29] Així, Hughes dirà més tard: "He intentat comprendre i descriure la vida dels negres als Estats Units i d'una manera allunyada, la de tot ésser humà".[27] Pel seu treball, Hughes ha intentat ensenyar la importància d'una "consciència negra" i d'un nacionalisme cultural que uneix les persones més que les oposa. Aquest orgull ha estat reprès per nombrosos escriptors com Jacques Roumain, Nicolás Guillén, Léopold Sédar Senghor o Aimé Césaire.[30]
Langston Hughes, fotografiat per Gordon Parks, 1943, Library of Congress
Després de la publicació de múltiples reculls de poesia, d'obres de teatre, assajos o de guions per al cinema, Hughes reprèn la redacció de dues autobiografies sobre els encoratjaments dels seus amics: The Big Sea i I Wonder as I Wander.[31]
En els anys 1950-1960, la popularitat d'Hughes entre els autors afroamericans ha declinat al mateix temps que ha crescut arreu del món. Li ha estat retret de no tenir modernitzat el seu discurs de l'"orgull negre" respecte a l'evolució de la condició dels negres als Estats Units, que ha millorat en aquest període. No obstant això, queda un model per a molts bons escriptors.[32]
Obra
Reculls de poesia
The Weary Blues. Knopf, 1926
Fine Clothes to the Jew. Knopf, 1927
The Negro Mother and Other Dramatic Recitations, 1931
Dear Lovely Death, 1931
The Dream Keeper and Other Poems. Knopf, 1932
Scottsboro Limited: Four Poems and a Play. N.Y.: Golden Stair Press, 1932
Let America be America Again, 1935
Shakespeare in Harlem. Knopf, 1942
Freedom's Plow. 1943
Fields of Wonder. Knopf,1947
One-Way Ticket. 1949
Montage of a Dream Deferred. Holt, 1951
Selected Poems of Langston Hughes. Knopf, 1959
Ask Your Mama. Hill & Wang, 1961
The Panther and the Lash: Poems of Our Times, 1967
The Collected Poems of Langston Hughes. Knopf, 1994
↑William and Aimee Lee Cheek, "John Mercer Langston: Principle and Politics", in Leon F. Litwack and August Meier (eds), Black Leaders of the Nineteenth Century, University of Illinois Press, 1991, pp. 106–111.
↑West, Encyclopedia of the Harlem Renaissance, 2003, p. 160.
↑Hughes recalled his maternal grandmother's stories: "Through my grandmother's stories life always moved, moved heroically toward an end. Nobody ever cried in my grandmother's stories. They worked, schemed, or fought. But no crying." Rampersad, Arnold, & David Roessel (2002). The Collected Poems of Langston Hughes, Knopf, p. 620.
↑The poem "Aunt Sues's Stories" (1921) is an oblique tribute to his grandmother and his loving "Auntie" Mary Reed, a close family friend. Rampersad, vol. 1, 1986, p. 43.
↑Central High School (Cleveland, Ohio); Wirth, Thomas H.; Hughes, Langston; Thomas H. Wirth Collection (Emory University. MARBL). «The Central High School monthly». Central High, 01-02-2019. [Consulta: 1r febrer 2019].
↑"Poem" or "To F.S." first appeared in The Crisis in May 1925 and was reprinted in The Weary Blues and The Dream Keeper. Hughes never publicly identified "F.S.", but it is conjectured he was Ferdinand Smith, a merchant seaman whom the poet first met in New York in the early 1920s. Nine years older than Hughes, Smith influenced the poet to go to sea. Born in Jamaica in 1893, Smith spent most of his life as a ship steward and political activist at sea—and later in New York as a resident of Harlem. Smith was deported in 1951 to Jamaica for alleged Communist activities and illegal alien status. Hughes corresponded with Smith up until the latter's death in 1961. Berry, p. 347.
↑«Langston Hughes» (en anglès americà). Biography.com. [Consulta: 20 juny 2017].
↑Wilson, Scott. Resting Places: The Burial Sites of More Than 14,000 Famous Persons. Jefferson, North Carolina: McFarland & Company, 2016, p. 359. ISBN 978-0786479924.
↑Rampersad & Roessel (2002), The Collected Poems of Langston Hughes, pp. 23, 620.
↑"The Negro Speaks of Rivers": first published in The Crisis (June 1921), p. 17. Included in The New Negro (1925), The Weary Blues, Langston Hughes Reader, and Selected Poems. The poem is dedicated to W. E. B. Du Bois in The Weary Blues, but it is printed without dedication in later versions. – Rampersad & Roessel (2002). In The Collected Poems of Langston Hughes, pp. 23, 620.
↑ 27,027,1Hughes "disdained the rigid class and color differences the 'best people' drew between themselves and Afro-Americans of darker complexion, of smaller means and lesser formal education." – Berry, 1983 & 1992, p. 60.
↑"The Negro Artist and the Racial Mountain" (June 1926), The Nation.
(anglès) Berry, Faith (1983.1992,). Langston Hughes: Before and Beyond Harlem. In On the Cross of the South, p. 150; & Zero Hour, p. 185-186. Citadel Press, ISBN 0-517-14769-6
(anglès) Hutson, Jean Blackwell; & Nelson, Jill (February 1992). "Remembering Langston". Essence magazine, p. 96.
(anglès) Joyce, Joyce A. (2004). A Historical Guide to Langston Hughes. In Steven C. Tracy (Ed.), Hughes and Twentieth-Century Genderracial Issues, p. 136. Oxford University Press, ISBN 0-19-514434-1
(anglès) Rampersad, Arnold (1988). The Life of Langston Hughes Volume 2: I Dream A World. In Ask Your Mama!, p. 336. Oxford University Press, ISBN 0-19-514643-3
(anglès) Schwarz, Christa A.B. (2003). Gay Voices of the Harlem Renaissance. In Langston Hughes: A "true 'people's poet",pp. 68–88.Indiana University Press, ISBN 0-253-21607-9
(anglès) West, Sandra L. (2003). Encyclopedia of the Harlem Renaissance. In Aberjhani & Sandra West (Ed.), Langston Hughes, p. 162. Checkmark Press, ISBN 0-8160-4540-2
