Lalande 21185 és una estrella variable de tipus fulgurant, amb augments sobtats de brillantor. A partir de les anàlisis de pertorbacions astromètriques amb les dades recollides entre 1930 i 1994, es creu que aquesta estrella té, com a mínim, dos planetes que l'orbiten. El setembre de 2002 es va anunciar el descobriment d'emissions màser de molècules d'aigua procedents del sistema de Lalande 21185; aquestes emissions de microones poden estar produïdes per molècules d'aigua en una atmosfera planetària quan són excitades per la radiació infrarroja de l'estrella.
Història
Distàncies de les estrelles més properes des de fa 20.000 fins a 80.000 anys en el futur
Les coordenades celestes de Lalande 21185 van ser publicades per primera vegada el 1801 per l'astrònom francès Jérôme Lalande de l'Observatori de París al catàleg d'estrelles Histoire céleste française. Els números de seqüència del catàleg de la majoria de les estrelles observades, inclosa aquesta, van ser introduïts en la seva edició de 1847 per Francis Baily.[10][11] Avui en dia, aquesta estrella és una de les poques que encara es fa referència habitualment pel seu número de catàleg de Lalande.[12]
El maig de 1857, Friedrich Wilhelm Argelander va descobrir l'alt moviment correcte de l'estrella. De vegades s'anomenava "la segona estrella d'Argelander".[13][14][15] (La "primera estrella d'Argelander" és Groombridge 1830, l'alt moviment propi de la qual va ser descobert per Argelander abans, el 1842).
Es diu que Friedrich August Theodor Winnecke va fer la primera mesura de la paral·laxi de l'estrella de 0,511 segons d'arc el 1857–58 i, per tant, va identificar per primera vegada a Lalande 21185 com la segona estrella més propera al Sol, després del sistema Alfa Centauri.[14] Des d'aleshores, les millors mesures han situat l'estrella més lluny, però va continuar sent el segon sistema estel·lar més proper fins al descobriment astrofotogràfic de dues nanes vermelles tènues, Wolf 359 i l'estel de Barnard, a principis del segle XX.[16]
↑Baily, F. «A catalogue of those stars in the "Histoire céleste française" of J. De Lalande for which tables of reduction to the session define format EPOCH1 = 1800 have been published by Professor Schumacher.». British Ass. Adv. Sci, 1847, 1847. Bibcode: 1950Lalan1847....0B.
↑Winnecke, Friedrich August Theodor «Bestimmung der parallaxe des zweiten Argelander-'schen sternes aus messungen AM heliometer der sternwarte zu Bonn in den jahren 1857–1858». Leipzig, W. Engelmann. Leipzig, 1872. Bibcode: 1872bpza.book.....W.
.svg){kind=small}
