La violetera és una cançó composta per José Padilla en 1914 amb lletra d'Eduardo Montesinos i interpretat i popularitzat per la cantant espanyola Raquel Meller.
El cuplet va ser compost per José Padilla durant la seva estada a París com a director de l'orquestra del casino de la capital francesa.
La seva estrena es va produir a Barcelona, amb la interpretació de la cupletista Carmen Flores, encara que qui el va popularitzar entre el gran públic espanyol i francès primer, i posteriorment mundial, va ser la cantant Raquel Meller.[1]
Versions i adaptacions
Entre les adaptacions més rememorades es troba la de l'actor i director Charles Chaplin, qui va utilitzar la melodia d'aquest cuplet per a ambientar la seva pel·lícula de 1931, City Lights. Chaplin va ser condemnat per usar esta música sense autorització.
[2]
La versió interpretada per la cupletista Sara Montiel, també es va fer molt famosa, sobretot gràcies a la popularitat que va aconseguir la pel·lícula del mateix nom de 1958 dirigida per Luis César Amadori. Trenta anys després, Sara va regravar la cançó cantant-la a duo amb Montserrat Caballé per al seu àlbum Purísimo Sara.[3]
Referències
Enllaços externs
