Aquesta obra de Soutine ha estat objecte d'interpretacions contradictòries. El quadre no porta data ni signatura, però mai no se n'ha qüestionat l'autenticitat, ja que l'havia adquirit Paul Guillaume.[1] La data de 1933, que proposa Waldemar George, és acceptada per Colette Giraudon, per a qui aquest paisatge és profundament diferent dels de Ceret i de Canha de Mar[2] (sobretot, pels camins que s'uneixen en el primer pla i que després s'estenen a l'esquerra per a crear un efecte de perspectiva[3]). Pierre Courthion, però, el situava l'any 1919[4] i Maurice Tuchman, al seu catàleg raonat, el data cap al 1918.[5]
Descripció
Dins d'una natura turmentada, característica de la primera època de Soutine, la casa blanca imposa la seua indoblegable verticalitat i solidesa al mig del paisatge, i no s'assembla als altres paisatges de l'artista.[3] La casa sembla embolicada amb les cintes dels grans arabescs que descriuen els arbres torts. Dos camins que conflueixen i un camí que serpenteja turó amunt creen un efecte de perspectiva, més freqüent en els paisatges tardans de l'artista.[1] Tot i que s'inclina fortament, aquest paisatge sembla molt més naturalista que els de Ceret o Canha de Mar.[3]
