L'espai físic del gran solar es reparteix en dues grans construccions: per una banda tenim el que seria la casa de serveis. Es tracta d'una gran construcció de planta rectangular i dos pisos que per tal d'analitzar-la millor la podríem estructurar en tres parts. El sector central està repujat respecte als dos cossos laterals que el flanquejen i està cobert amb una teulada a dues aigües de vessants a laterals. Mentre que els cossos laterals estan coberts per una teulada a dues aigües de vessants a façana.[1]
Al cos central, la planta baixa consta d'un aparell encoixinat de pedra i d'una gran obertura d'arc carpanell rebaixat coronada per l'efígie d'un cavall. Una franja o faixa de ceràmica, que recorre tota la superfície de la façana de punta a punta, marca el final de la planta baixa i l'inici del primer pis que té com a matèria primera el rajol i que alberga tres obertures rectangulars amb predomini de la central.[1]
Un símptoma del gran programa ornamental i decoratiu que s'ha desplegat tant en aquest edifici són els cairats de fusta els quals han rebut un treball molt destre i avançat que els ha acabat convertint en efígies de dragons i que donarà lloc a una cornisa correguda que dona la volta a tot el perímetre de l'edifici.[1]
Pel que fa als dos cossos laterals aquests han rebut un tractament similar, és a dir: en la planta baixa trobem tres obertures d'arc carpanell rebaixat amb un emmarcament de pedra rectangular, realçades en la seva intersecció per la franja o faixa de ceràmica vegetal o florada. Al pis superior es reprodueix la mateixa solució que la planta baixa amb la diferència de la mida sensiblement menor de les obertures.[1]
A manera d'apunt cal dir que la façana que hem analitzat és la principal i fruit d'això s'hi han dedicat i reservat els materials més preuats. Car la façana posterior és molt més austera i s'hi han emprat pocs recursos i a més de mala qualitat que han provocat que experimenti un alt grau de deteriorament.[1]
Dintre d'aquesta propietat cal destacar la pervivència d'un element emblemàtic i molt interessant com és el colomer. Aquest consta de coberta a quatre aigües i de quatre finestres que imita el peculiar arc de ferradura.[1]
Després de la casa de serveis i separades per una tanca, tenim la gran casa senyorial. Es tracta d'un casal de notables dimensions que consta de tres plantes. A la planta baixa hi trobem la cuina, l'espectacular menjador però sobretot la singular capella. El primer pis o planta noble, estava exclusivament dedicat als senyors i a més disposava d'una habitació reservada per al bisbe. Finalment tenim la segona planta on s'allotjaven els majordoms. Com a tret peculiar cal destacar que les escales de la planta baixa i del primer pis són de marbre, mentre que les del segon són d'un material auster ni de bon tros comparable a la majestuositat del marbre.[1]
El cos principal és rectangular, de dues plantes i coberta de doble vessant amb teules vidrades de color blau fosc. Té un pavelló cantoner lleugerament sobresortint que serveix de distribuïdor per a dues galeries porticades davant de sengles façanes. Una d'aquestes galeries, de dos nivells té sis arcades de mig punt sostentades per unes columnes híbrides i terrassa.[1]
A la cantonada esquerra de la façana es dreça una torre quadrada. Aquesta és d'aparell encoixinat i disposa de tres plantes i teulada piramidal de teula plana vidrada del mateix color que la resta de la coberta i coronada per un motiu zoomòrfic, molt populat en les dues construccions, com és el dragó.[1]
Història
La primera construcció que hem analitzat és a dir la "casa de serveis" estava destinada a diversos usos com eren els següents: en el sector central en la planta baixa s'aparcava la carrossa d'aquí s'explicaria la presència de l'efígie del cavall. El pis superior serviria com a magatzem de productes. El sector dret, la planta baixa actuava com a quadres per als cavalls i el pis superior s'hi trobaven els habitatges destinats al personal de la finca especialment al xofer. En el sector esquerrre, la planta baixa estava adreçada a bodega i com a safreig per a rentar la roba. En el pis superior s'hi trobarien la resta d'habitatges dedicats al personal.[1]
La primitiva residència que tenien els Burés a Anglès va ser el mas Cuc, però durant els primers anys del segle XX es feren construir una magnífica torre cercada de jardins, coneguda amb el nom de "La Torre".[1]
Paral·lelament a "La Torre" Frederic Homs i Cabanas va comprar la casa del carrer Major núm. 2, la va restaurar, i va construir-hi una magnífica mansió modernista (actual Cal Roig), si bé aquesta va ser la segona residència de l'esmentada família, car habitualment residien a Girona.[1]
