La Patagonia rebelde

Infotaula de pel·lículaLa Patagonia rebelde

Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióHéctor Olivera Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
Héctor Alterio
Luis Brandoni
Federico Luppi
Pepe Soriano
Fernando Iglesias 'Tacholas'
Pedro Aleandro
Franklin Caicedo
Maurice Jouvet
Néstor Kirchner
Carlos Lasarte
Mario Luciani
Carlos Muñoz
Eduardo Muñoz
Héctor Pellegrini
Jorge Rivera López
Walter Santa Ana
Walter Soubrié
Osvaldo Terranova
Jorge Villalba
Horacio Dener
Coco Fossati (en) Tradueix
José María Gutiérrez
Alfredo Iglesias
Claudio Lucero (en) Tradueix
Ernesto Nogués (en) Tradueix
Alfredo Suárez
Carlos Muñoz
Max Berliner
Luis Orbegoso
Emilio Vidal
Marzenka Novak
Héctor Olivera Modifica el valor a Wikidata
ProduccióFernando Ayala Modifica el valor a Wikidata
GuióFernando Ayala i Osvaldo Bayer Modifica el valor a Wikidata
MúsicaOscar Cardozo Ocampo Modifica el valor a Wikidata
FotografiaVíctor Hugo Caula Modifica el valor a Wikidata
VestuariMaría Julia Bertotto Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenArgentina Modifica el valor a Wikidata
Estrena1974 Modifica el valor a Wikidata
Durada103 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalcastellà Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecinema històric i drama Modifica el valor a Wikidata
IMDB: tt0071976 FilmAffinity: 952214 Allocine: 205490 Letterboxd: rebellion-in-patagonia Allmovie: v144715 TCM: 485406 TMDB.org: 64978 Modifica el valor a Wikidata

La Patagonia rebelde és una pel·lícula argentina dramàtica-històrica de acció de 1974 dirigida per Héctor Olivera. Protagonitzada per Héctor Alterio, Federico Luppi, Pepe Soriano i Luis Brandoni. Coprotagonitzada per Pedro Aleandro, José María Gutiérrez, Alfredo Iglesias, Carlos Muñoz, Eduardo Muñoz, Héctor Pellegrini, Jorge Rivera López i Jorge Villalba. També, va comptar amb l'actuació especial de Osvaldo Terranova. Va ser escrita per Olivera, Fernando Ayala i Osvaldo Bayer, basada en el llibre de Bayer Los vengadores de la Patagonia trágica, que relata els fets de la denominada Patagònia rebel de 1921.

El procés d'aprovació de la pel·lícula es va demorar alguns mesos, i la qualificació sobre l'edat mínima per a veure-la -requisit necessari per la seva exhibició- va ser signada pel president Juan Domingo Perón el 13 de juny de 1974.[1] Després de la mort del president va ser prohibida el 12 d'octubre pel govern de Isabel Perón.[1] Poc després i a causa de la situació política del país la majoria de l'elenc i realitzadors degueren marxar a l'exili.[2] Després del Cop d'estat en 1976, el governador peronista de Santa Cruz, Jorge Cepernic, va ser empresonat sis anys per la última dictadura cívico-militar de l'Argentina (1976-1983), com un càstig imposat del règim cap a Cepernic per haver permès la filmació de la pel·lícula en aquesta província.[3]

A Argentina La Patagonia rebelde va poder tornar a ser exhibida a partir de 1984, un any després de la recuperació de la democràcia.[4] La pel·lícula va guanyar el Ós de Plata al Festival Internacional de Cinema de Berlín de 1974.[5]

Context històric

La pel·lícula recrea l'afusellament dels obrers del camp patagó en 1921-22 a mans de l'Exèrcit Argentí enviat pel llavors president constitucional Hipólito Yrigoyen.[6]

Sinopsi

La història s'obre a Buenos Aires, al gener de 1923 i durant la presidència de Marcelo T. de Alvear, amb l'assassinat del Comandant Zavala a les mans de un home de nom desconegut. A partir de llavors es produeix un racconto de l'esdevingut abans del succés, mitjançant el qual es desenvolupa la història, compresa en un període estimat entre 1920 i 1923.

Davant la injusta situació econòmica regnant, les societats obreres de Puerto Santa Cruz i Río Gallegos, afiliades a l'anomenada FORA comunista, la qual és dominada pels anarcosindicalistes (per a distingir-la de la "FORA del 9è Congrés") i els sindicalistes revolucionaris, decideixen impulsar una campanya de sindicalització de peons de la Patagònia argentina, esquiladors i altres assalariats. La resposta dels estanciers i terratinents és extremadament dura, amb acomiadaments, violència i amenaces. La simple elaboració de peticions per part dels peons dona lloc a represàlies. El succeït condueix a la intensificació del conflicte, la qual cosa al seu torn desemboca en la rebel·lió dels treballadors cap als patrons rurals i les institucions.

El govern d'Hipólito Yrigoyen d'antuvi intenta negociar, enviant amb aquesta finalitat al tinent coronel Zavala, qui busca la concòrdia entre les parts. Aquesta és aconseguida per un breu temps, gràcies a la creació d'un nou Estatut del Peó Rural. Però quan el conflicte empitjora després d'una conspiració duta a terme pel govern provincial i l'elit estanciera, el govern nacional és instigat a enviar per segona vegada a Zavala, qui torna a la Patagònia amb una major dotació de militars i un objectiu diferent: aniquilar a sang i foc a la rebel·lió.

Repartiment

Actor Paper Basat en
Héctor Alterio (1929-) Tinent Coronel Zavala Tte. Cnel. Héctor Benigno Varela
Luis Brandoni (1940-) Antonio Soto Antonio Soto
Federico Luppi (1936-2017) José Font, Facón Grande José Font
Pepe Soriano (1929-) Schultz, el Alemán Pablo Schulz i Franz Lorenz
Pedro Aleandro (1910-1985) Félix Novas
Osvaldo Terranova (1924-1984) Outerello
Franklin Caicedo (1928-2013) Farina, el Chileno
Fernando Iglesias “Tacholas” (1909-1991) Graña, el Español
Jorge Villalba (1927-2001) Florentino Cuello, el Gaucho
José María Gutiérrez (1921-2003) Governador Méndez Garzón Edelmiro Correa Falcón
Alfredo Iglesias (1927-2001) Ministre Gómez
Maurice Jouvet (1923-1999) Don Federico
Claudio Lucero Comissari Micheri
Carlos Muñoz (1924-1992) Don Bernardo
Eduardo Muñoz Carballeira, amo de l'hotel
Héctor Pellegrini (1931-1999) Capità Arzeno
Jorge Rivera López (1934-) Edward Mathews
Walter Santa Ana (1932-2012) Amo de l'hotel
Emilio Vidal (1918-1994) Cuiner estirat
Max Berliner (1919-2019) Danielewski
Horacio Dener (1938-2011) Obrer
Coco Fossati
Carlos Lasarte (1947-)
Mario Luciani (1939-1987)
Walter Soubrié (1925-2002)
Ernesto Nogués
Hernan Shocron Extra
Alfredo Suárez
Néstor Kirchner (1950-2010) Extra[7]

Producció

Héctor Olivera afirma que va tenir la idea de fer una pel·lícula sobre el tema en 1959, en llegir un llibre de David Viñas anomenat Los dueños de la tierra. Es va filmar durant el breu període de la Primavera Camporista en 1973, a un cost de 300 milions de pesos vells. És la sisena pel·lícula en la filmografia de Olivera, i una de les quals formen part del boom cinematogràfic argentí de la dècada del '70.

La pel·lícula és un registre històric en si mateix, atès que va ser rodat tan sols 4 anys abans de la clausura del Ferrocarril Patagó. En moltes de les seves escenes, malgrat ser una recreació dels anys 20, apareix gran part de la infraestructura amb la qual comptava l'esmentada línia fèrria (que mai va rebre grans inversions). Així apareixen les estacions de Deseado, Jaramillo i Tehuelches,que queden filmades per a la posteritat; especialment la estació Tehuelches, que avui es troba destruïda.

Actuació de Néstor Kirchner

En 2003 va aparèixer la versió que Néstor Kirchner havia actuat com a extra en la pel·lícula. La majoria dels seus biògrafs i Cristina Fernández de Kirchner no han esmentat el fet; ni es van incloure imatges de Kirchner actuant en la pel·lícula en el documental pòstum Néstor Kirchner, la película (tampoc es va fer això a la sala dedicada a l'expresident al Centre Cultural Néstor Kirchner).

Quan s'estava realitzant la campanya en vista de les eleccions presidencials de 2003, va començar a circular la informació que Néstor Kirchner havia treballat d'extra a La Patagonia rebelde. Una de les primeres mencions d'aquesta informació la va realitzar Osvaldo Bayer, guionista de la pel·lícula, el 27 de febrer de 2003, al programa de ràdio "Los secretos de la vida", conduït per Teté Coustarot a Radio del Plata:

« Durant la filmació de La Patagonia rebelde li vaig demanar al governador un grup de gent perquè fes d'extra en el film. Curiosament, un dels quals va treballar, interpretant a un obrer vaguista, va anar Néstor Kirchner, que ja pertanyia a la Joventut Peronista. El que no recordo era si enarborava una bandera rojaa en algun moment del film. »
— Osvaldo Bayer[8]

Bayer va precisar en aquesta declaració que Kirchner havia treballat com a extra, interpretant a un obrer vaguista, i que el seu contacte amb la pel·lícula va ser conseqüència de la seva militància en la Joventut Peronista, convocada pel governador de Santa Cruz Jorge Cepernic, a comanda de Bayer, per a aportar joves que s'exercissin com a extres en les diferents escenes filmades en aquesta província, on es van filmar els exteriors en 1973. Bayer no va tornar a realitzar cap comentari sobre la participació de Néstor Kirchner en la pel·lícula.

L'11 de juny de 2004, en ocasió de la projecció de La Patagonia rebelde a la Casa Rosada eva fer un breu acudit en anunciar-la, suggerint que ell hi havia treballat com a extra, però no li havien pagat:

« La veritat, qui hauria dit en aquell estiu del ’73 que ens anàvem a trobar aquí, en el Saló Blanc de la Casa Rosada, a pesar que encara vull cobrar el que em corresponia. (Riures i aplaudiments). »
— Néstor Kirchner[9]

En morir Néstor Kirchner el 27 d'octubre de 2010, Héctor Olivera es trobava en Espanya, presentant la seva pel·lícula El mural a la Setmana Internacional de Cinema de Valladolid (Seminci). Durant la conferència de premsa realitzada després de l'exhibició del film, Olivera va expressar el seu pesar davant la mort de l'expresident, dient: "va ser el meu millor extra".[10][11] En difondre la mateixa notícia, el lloc web del canal de notícies TN, del grup Clarín, va encapçalar la nota amb una fotografia d'una escena de la pel·lícula, en la qual apareix un primer pla de Luis Brandoni i un obrer vaguista de gorra grisa, cantant l'himne anarquista, donant a entendre que era Néstor Kirchner.[12] La foto difosa per TN, correspon a una escena d'interiors, filmada en 1974 a Buenos Aires, amb extres professionals sense la participació de la Joventut Peronista, circumstància que difereix de la informació aportada per Bayer, que va afirmar que Kirchner havia actuat en Santa Cruz, on es van realitzar els exteriors en 1973 i els extres van ser aportats per la Joventut Peronista. En 1973 Néstor Kirchner estava radicat en La Plata, on es trobava realitzant els seus estudis universitaris.

En 2011 Héctor Olivera va tornar a referir-se al fet, explicant que no recordava que Kirchner hagués treballat en la pel·lícula, però va aclarir que l'últim figura acreditat en els arxius d'Aries Cinematográfica Argentina:

« Don Héctor, quant hi ha de cert en allò que Néstor Kirchner va ser extra seu a La Patagonia Rebelde?

Li conto una anècdota. La Patagònia Rebel va ser la primera pel·lícula nacional que es va exhibir en el Saló Blanc de la Casa Rosada, en temps de la Presidència de Kirchner. Quan el President va arribar (acabada la projecció) després d'estrènyer-me en una abraçada, va dir que ell havia estat extra en la pel·lícula. Ara, com ho asseguraré si han passat milers i milers d'extres en les meves pel·lícules, com m'acordaré d'un? El fet és que en un moment, en aquest acte, ell públicament va dir una mica més: es va queixar dient-me que no li havíem pagat, que li devíem el cachet (riures). En una entrevista anterior havia dit: “i jo que he fet cinema amb Héctor Olivera, que encara no em va pagar”. Jo li vaig contestar: “senyor President, quan Vostè va dir això en una entrevista recent em vaig sorprendre molt. Vaig esbrinar i en els arxius d'Àries figura que no se li va pagar perquè vostè mai va retornar la bandera roja, que ha de tenir aquí en el seu despatx”. (Riures). Es va matar de riure i encara que vaig sortir del pas, va ser un moment difícil. Kirchner tenia un humor fotut, irònic, feridor. Era una característica d'ell, a més reconeguda en reportatges que he llegit. Era un Juan Manuel de Rosas. En aquest maltractament trobo una mica de feixisme. Perquè, parlant clar, tot el peronisme té cert ingredient feixista. Està el papà Juan Domingo i l'avi Benito Mussolini, perquè Perón va ser agregat militar a Itàlia i es va portar tota la maquinària al cap. 		»
— Héctor Olivera[13]

L'escriptor i filòsof José Pablo Feinmann, en un especial per a Página/12 del 2009, analitza la pel·lícula i transcriu un mail de Olivera amb detalls sobre la filmació, on el missatge que Olivera escriu a Feinmann torna a confirmar que Kirchner va ser un extra. Una de les anècdotes sobre la filmació desenvolupa sobre aquest tema el següent:

« Durant la filmació hi havia un flac alt. Sobresortia per sobre els altres. Tots, en aquesta escena, havien de mirar a (Luis) Brandoni. Olivera detecta que el flac mira per a l'altre costat.[14] «Eh, vostè, el flac alt!», diu el director amb el seu megàfon. «Sí?», diu l'extra. «Vaig dir que han de mirar a Brandoni». El flac diu: «Estic mirant a Brandoni». Era Néstor Kirchner. »
— José Pablo Feinmann[4]

En 2021 Olivera va afirmar –contradient les seves anteriors declaracions– que Kirchner no va treballar en el film i que l'escena amb el títol de “Néstor Kichner en La patagonia rebelde” (que es troba en un lloc web suposadament kirchnerista i mostra una reunió dels personatges sindicalistes) es va realitzar en un decorat construït en els estudis Baires i no en Santa Cruz com se suposava; reiterant que en la pel·lícula "mai va estar Kirchner".[15]

Final planejat

L'historiador, periodista i escriptor Osvaldo Bayer, autor del llibre en el qual es basa la pel·lícula, Los vengadores de la Patagonia trágica, va comptar en 2011 que el final original del guió de La Patagonia rebelde ―en el qual va col·laborar al costat d'Ayala i Olivera― era diferent al que es va realitzar per a l'estrena del film, el qual, per pressions de l'Exèrcit Argentí, va haver de ser descartat i canviat per la famosa escena de la festa d'agraïment al tinent general Zavala:

« L'altra decepció és el veritable final per La Patagonia rebelde. Héctor Olivera va respectar el llibre, cada escena està basada en testimoniatges i una documentació científicament històrica, ho dic així perquè s'entengui. En el rodatge, rebem la visita de l'Exèrcit, ens van informar que si es mantenia el final del guió, l'estrena se suspenia. Quin era? Després dels afusellaments als pobladors, i segons consta en els arxius policials, el 17 de febrer de 1922 els soldats van ser al prostíbul La Catalana de San Julián a Santa Cruz. Les cinc dones d'aquella casa de cites es van negar a tenir tracte amb els militars, els van cridar a la cara que eren uns assassins. Que unes prostitutes es neguessin a l'uniforme de la pàtria? Ells no ho anaven a acceptar. Em vaig enutjar i vaig voler abandonar, encara que se'm va ocórrer acabar amb la festa on els estancieros britànics agraeixen al tinent coronel Héctor Benigno Varela el “haver complert amb el seu deure”. Amb aquest final irònic s'aplaudia al cinema. Però cal imaginar-se el que hagués estat la sala amb l'altre. La gent hi hagués aclamat aquestes pobres dones: Consuelo García, Angela Fortunato, Amalia Rodríguez, María Juliache i Maud Foster. »
— Osvaldo Bayer[16]

Estrena

La pel·lícula va tenir diverses vicissituds, i va portar persecució i exili per al seu director (Héctor Olivera) i per al seu guionista Osvaldo Bayer. La pel·lícula va poder donar-se per permís de Perón el 14 de juny de 1974. Després de la mort de Perón, va ser censurada pel Govern de Isabel Perón. Es va mantenir censurada durant la dictadura de Videla, i va poder ser exhibida recentment amb la recuperació de la democràcia, en 1983.[6]

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 «El boom del cine argentino», artículo en el sitio web Mágicas Ruinas.
  2. ↑ Efemérides - 13 de junio de 1974: estrenan "La Patagonia rebelde" y se censurada poco después Eldiariodelfindelmundo.com
  3. ↑ Bayer, Osvaldo. «Un hombre de mano abierta». Página/12, 25-10-2014.
  4. ↑ 4,0 4,1 José Pablo Feinmann: Peronismo, filosofía política de una obstinación argentina - Capítulo IV: Camporismo y cine Página/12 (Format PDF)
  5. ↑ Berlinale 1974: Ganadores de Premios Arxivat 2017-08-07 a Wayback Machine. Sitio Oficial del Festival de Berlín (anglès)
  6. ↑ 6,0 6,1 "A treinta años de aquellas humillaciones", per Osvaldo Bayer, article del 13 de març de 2004 al diari Página/12 (Buenos Aires).
  7. ↑ Héctor Olivera ha afirmat en reiterades oportunitats que Néstor Kirchner va actuar com a extra en la seva pel·lícula La Patagonia rebelde (1974), filmada el 1973, sense precisar el paper que va encarnar. «Héctor Olivera habló del pequeño papel de Néstor en La Patagonia Rebelde: 'Fue mi mejor extra'». Diario 26, 29-10-2010. Arxivat de l'original el 2021-10-26. [Consulta: 12 octubre 2021].; «La Patagonia rebelde, en DVD: una reedición incluye declaraciones de Néstor Kirchner y Osvaldo Bayer». Clarín, 18-07-2007.; «Néstor Kirchner». Cine Nacional.. Kirchner per la seva part mai va fer cap esment públic sobre aquesta participació, com tampoc ho va fer Osvaldo Bayer, guionista del film, quan es va referir a la relació de la família Kirchner amb les vagues patagones. «La Patagonia Rebelde y los Kirchner. Entrevista a Osvaldo Bayer, autor de la obra». Crónicas Fueguinas, 06-04-2007.
  8. ↑ «De viva voz. Néstor Kirchner, actor». La Nación, 01-03-2003. Arxivat de l'original el 2018-01-05. [Consulta: 12 octubre 2021].
  9. ↑ Kirchner, Néstor. «Palabras de Presidente Néstor Kirchner en el acto de exhibición de la película La Patagonia Rebelde en el salón blanco de la Casa de Gobierno». Presidencia de la Nación, 11-06-2004. Arxivat de l'original el 4 de març de 2017. [Consulta: 3 març 2017].
  10. ↑ «El mundo de la cultura y el espectáculo también llora a Néstor Kirchner». La Capital, 28-10-2010.
  11. ↑ «Héctor Olivera habló del pequeño papel de Néstor en La Patagonia Rebelde: 'Fue mi mejor extra'». Diario 26, 29-10-2010. Arxivat de l'original el 2021-10-26. [Consulta: 12 octubre 2021].; «La Patagonia rebelde, en DVD: una reedición incluye declaraciones de Néstor Kirchner y Osvaldo Bayer». Clarín, 18-07-2007.; «Néstor Kirchner». Cine Nacional.
  12. ↑ «Nestor Kirchner y su paso por el cine». TN, 29-10-2010.
  13. ↑ Garcete, Horacio «Héctor Olivera. Entrevista». Esto No Es Una Revista, 8, 2011. Arxivat de l'original el 2020-10-31. ISSN: 1853-5194 [Consulta: 12 octubre 2021].
  14. ↑ Néstor Kirchner tenia estrabisme, per la qual cosa podia aparentar que mirava cap a una altra part.
  15. ↑ «Héctor Olivera: “Que Néstor Kirchner haya participado como extra en ‘La patagonia rebelde’ es un disparate que él mismo inventó”». Infobae, 15-02-2021 [Consulta: 15 febrer 2021].
  16. ↑ «La escena del prostíbulo que no fue. El verdadero final de “La Patagonia rebelde”», article del 25 de setembre de 2011 a la revista Radar, suplement del diari Página/12 (Buenos Aires).

Enllaços externs

Read other articles:

Charles Mozin

Charles MozinPortrait présué de Charles Mozin, localisation inconnue, document non sourcé..BiographieNaissance 12 mars 1806Ancien 12e arrondissement de ParisDécès 7 novembre 1862 (à 56 ans)Trouville-sur-MerSépulture Cimetière de MontmartreNom de naissance Charles Louis MozinNationalité françaiseActivité Peintre, dessinateur et lithographePériode d'activité 1795Parentèle Charles Malherbe (petit-fils)Autres informationsMaître Xavier LeprinceGenre artistique MarineŒuvre...

 

Холокост на Украине

Часть серии статей о Холокосте Идеология и политика Расовая гигиена · Расовый антисемитизм · Нацистская расовая политика · Нюрнбергские расовые законы Шоа Лагеря смерти Белжец · Дахау · Майданек · Малый Тростенец · Маутхаузен ·&...

 

Abell 12

Artikel ini sebatang kara, artinya tidak ada artikel lain yang memiliki pranala balik ke halaman ini.Bantulah menambah pranala ke artikel ini dari artikel yang berhubungan atau coba peralatan pencari pranala.Tag ini diberikan pada Desember 2022. Abell 12Nebula emisiNebula planeterData pengamatan: J2000 eposAsensio rekta 06j 02m 21.4dDeklinasi +09° 39′ 07″Rasi bintangOrionCiri pentingDikaburkan oleh bintang latar depanSebutanPNG 198.6-06.3, PK 198-06.1Lihat p...

The Ultimates 3

2008 Marvel Comics miniseries The Ultimates 3Ultimates 3 Issue 1Publication informationPublisherMarvel ComicsScheduleMonthlyFormatMini-seriesNo. of issuesFiveMain character(s)The UltimatesCreative teamWritten byJeph LoebArtist(s)Joe Madureira The Ultimates 3 was a five-issue, monthly comic book miniseries published in 2008 by Marvel Comics in the Ultimate Marvel imprint. Written by Jeph Loeb, and illustrated by Joe Madureira, it is a sequel to The Ultimates and The Ultimates 2, as well as a p...

 

Euro

Para otros usos de este término, véase Euro (desambiguación). Euro евро en búlgaro, ευρώ en griego, euró en húngaro,eiro en letón, еuras en lituano,ewro en maltés y evro en eslovenoMoneda de un euroBilletes del euro(son billetes espécimen) Código ISO EURSímbolo €Ámbito Eurozona Alemania Austria Bélgica Chipre Croacia Eslovaquia Eslovenia España Estonia Finlandia Francia Grecia Irlanda Italia L...

 

Ronald de Boer

Biografi ini tidak memiliki sumber tepercaya sehingga isinya tidak dapat dipastikan. Bantu memperbaiki artikel ini dengan menambahkan sumber tepercaya. Materi kontroversial atau trivial yang sumbernya tidak memadai atau tidak bisa dipercaya harus segera dihapus.Cari sumber: Ronald de Boer – berita · surat kabar · buku · cendekiawan · JSTOR (Pelajari cara dan kapan saatnya untuk menghapus pesan templat ini) Ronald de Boer Ronald de BoerInformasi pribadi...

ソー (オー＝ド＝セーヌ県)

Sceaux 行政国 フランス地域圏 (Région) イル＝ド＝フランス地域圏県 (département) オー＝ド＝セーヌ県郡 (arrondissement) アントニー郡小郡 (canton) 小郡庁所在地INSEEコード 92071郵便番号 92330市長（任期） フィリップ・ローラン（2008年-2014年）自治体間連合 (fr) メトロポール・デュ・グラン・パリ人口動態人口 19,679人（2007年）人口密度 5466人/km2住民の呼称 Scéens地理座標 北緯48度4...

 

Трифон Вятский

В Википедии есть статьи о других людях с именем Трифон. Трифон Вятский Икона «Преподобный Трифон Вятский перед Богоматерью» кон. XVII в. Имя в миру Трофим Дмитриевич Подвизаев Родился 1546(1546)село Малая Немнюжка Пинежского уезда Умер 8 (18) октября 1612(1612-10-18)Хлынов Почитается Вя...

 

William Cavendish-Bentinck, 7th Duke of Portland

British peer and Conservative Party politician His GraceThe Duke of PortlandKGPortrait by Philip de László, 1914Born(1893-03-16)16 March 1893Mayfair, London, EnglandDied21 March 1977(1977-03-21) (aged 84)Welbeck Abbey, Nottinghamshire, EnglandSpouse(s) Ivy Gordon-Lennox ​(m. 1915)​IssueLady Anne Cavendish-BentinckLady Victoria BentinckParentsWilliam Cavendish-Bentinck, 6th Duke of PortlandWinifred Anna Dallas-Yorke William Arthur Henry Cavendish-Bentinck, 7...

Tradition

Long-existing custom or belief For other uses, see Tradition (disambiguation).Traditional redirects here. For Traditional music, see Folk music. Traditions, an 1895 bronze tympanum by Olin Levi Warner over the main entrance of the Thomas Jefferson Building at the Library of Congress in Washington, D.C. A tradition is a system of beliefs or behaviors (folk custom) passed down within a group of people or society with symbolic meaning or special significance with origins in the past.[1]&...

 

Political history of the Roman military

Part of a series on theMilitary of ancient Rome 753 BC – AD 476 Structural history Army Unit types and ranks Decorations and punishments Legions Auxilia Generals Navy Fleets Admirals Campaign history Wars and battles Technological history Military engineering Castra Siege engines Triumphal arches Roads Political history  Strategy and tactics Infantry tactics Frontiers and fortifications Limes Walls Limes Britannicus Antonine Wall Hadrian's Wall Saxon Shore Limes Germanicus Alb Limes L...

 

Economic history

This article is about the academic field. For actual economic histories, see Economic history of the world. For the history of intellectual development of economic theory, see History of economic thought. Part of a series onEconomic history Particular histories of Advertising Business Capitalism Labor Money Retail Social democracy Economics events Recession Economic miracle Financial crisis Shock Prominent examples Economic antisemitism Economic history of the Arab world Economy of the Inca ...

West Dart River

Tributary of the River Dart in Devon, England West DartUpper reaches of the West Dart.LocationCountryEnglandCountyDevonPhysical characteristicsSource  • location50°37′05″N 3°58′41″W / 50.618°N 3.978°W / 50.618; -3.978 • elevation540 m (1,770 ft) MouthDartmeet50°32′42″N 3°52′37″W / 50.545°N 3.877°W / 50.545; -3.877 • elevation210 m (690 ft)Length...

 

Anne at 13,000 Ft.

2019 Canadian filmAnne at 13,000 Ft.Film posterDirected byKazik RadwanskiWritten byKazik RadwanskiProduced byDaniel MontgomeryKazik RadwanskiStarringDeragh CampbellMatt JohnsonCinematographyNikolay MichaylovEdited byAjla OdobašićProductioncompanyMedium Density Fibreboard FilmsRelease date September 9, 2019 (2019-09-09) (TIFF) Running time75 minutesCountryCanadaLanguageEnglish Anne at 13,000 Ft. is a 2019 Canadian drama film.[1] Directed and written by Kazik Radwan...

 

Kikkli

Punjabi folk dance Kikkli dancingPart of a series onPunjabis History Folklore Language Dialects Punjab Punjabis Nationalism DiasporaAsia Afghanistan Europe United Kingdom North America United States Canada Oceania Australia New Zealand Culture Clothing Cuisine Dance Festivals (India • Pakistan) Literature Media Music Religion (Folk religion) Sport Television Regions Majha Malwa Doaba Puadh Bagar Pothwar Derajat Bhatiore Bhattiana Chhachh Kachhi Doabs (Indus Sagar • Chaj • Rachna • Bar...

Los bundar

Lokomotif uap di los bundar milik Chicago and North Western Railway di depot kereta barang Chicago, Illinois, Desember 1942 Los bundar atau los bunder adalah jenis depo lokomotif yang berukuran besar dan memiliki struktur melingkar atau setengah lingkaran yang biasanya terletak di sekitar atau dekat dengan pemutar rel. Fitur utama dari los bundar tradisional adalah pemutar rel tersebut yang memberikan akses ketika bangunan ini digunakan untuk memperbaiki fasilitas kereta atau menyimpan lokomo...

 

Ruth Richardson

New Zealand politician For the member of the Minnesota House of Representatives, see Ruth Richardson (American politician). The HonourableRuth RichardsonRichardson in 199137th Minister of FinanceIn office2 November 1990 – 29 November 1993Prime MinisterJim BolgerPreceded byDavid CaygillSucceeded byBill BirchMember of the New Zealand Parliamentfor SelwynIn office28 November 1981 – 18 July 1994Preceded byColin McLachlanSucceeded byDavid Carter Personal detailsBorn (1950-12-...

 

菅原祥子

本條目存在以下問題，請協助改善本條目或在討論頁針對議題發表看法。 此条目也许具备关注度，但需要可靠的来源来加以彰显。（2016年7月22日）请协助補充可靠来源以改善这篇条目。 此條目過於依赖第一手来源。 (2016年7月22日)请補充第二手及第三手來源，以改善这篇条目。 菅原祥子配音演员原文名菅原 祥子国籍 日本出生12月12日出身地 日本埼玉縣血型O型所属配...

Ricercar

For cars referred to as ricers, see Rice burner. A ricercar (/ˌriːtʃərˈkɑːr/ REE-chər-KAR, Italian: [ritʃerˈkar]) or ricercare (/ˌriːtʃərˈkɑːreɪ/ REE-chər-KAR-ay, Italian: [ritʃerˈkaːre]) is a type of late Renaissance and mostly early Baroque instrumental composition. The term ricercar derives from the Italian verb ricercare, which means to search out; to seek; many ricercars serve a preludial function to search out the key or mode of a following piece. A...

 

Ekspedisi Dataran Tinggi Palembang

Artikel ini sudah memiliki daftar referensi, bacaan terkait, atau pranala luar, tetapi sumbernya belum jelas karena belum menyertakan kutipan pada kalimat. Mohon tingkatkan kualitas artikel ini dengan memasukkan rujukan yang lebih mendetail bila perlu. (Pelajari cara dan kapan saatnya untuk menghapus pesan templat ini) lbsEkspedisi kolonial Belanda abad ke-17 Banten (1601) Melaka (1606) Tanjung Rachado (1606) Kepulauan Banda (1609–21) Makau (1622) Pescadores (1622–24) Bahia (1624) Teluk P...