La Ilíada d'Hermoniakos (grec: Ἰλιάς Κωνσταντίνου Ἑρμονιακοῦ) és una paràfrasi romana d'Orient de la Ilíada, del segle xiv, composta per Konstantinos Hermoniakos. El poema va ser encarregat pel Dèspota de l'Epir, qui va demanar a Hermoniakos d'escriure una nova versió d'aquesta èpica en la llengua vernacla grega.[1]
Context
Konstantinos Hermoniakos fou un poeta i erudit romans d'Orient del segle xiv. Se'n sap molt poc, llevat que va viure en els cercles cortesans d'Arta, la capital del Despotat de l'Epir, un estat successor de l'Imperi Romà d'Orient. Després de ser-li encarregat pel Dèspota Joan II Orsini (1323–1335) i la seva muller Anna Paleòloga, ca. 1330, va compondre la seva paràfrasi de la Ilíada[2][3] d'Homer.
Continguts i estil
El poema consisteix en 8,799 octosíl·labs troqueus no rimats i està dividit a 24 rapsòdies i 142 capítols.[2] Es basa principalment en dues obres del segle xi: el Chronike Synopsis de Constantí Manasses i les Al·legories de la Ilíada de Joan Tzetzes [2] La seva intenció era a fer Homer planer i fàcil de comprendre pels seus contemporanis. A tal fi, algunes seccions són copiades verbatim, i altres són considerablement alterades a fi de treure'n referències paganes als déus Olímpícs i per reflectir les circumstàncies més familiars al món grec medieval tardà.[4][5] Quant a la trama, Hermoniakos hi tracta tant la guerra en si com els esdeveniments que van passar abans i després d'ella.[3] Tanmateix falsifica els esdeveniments de la Ilíada i introdueix caràcters que eren estranys al cicle troià, com seria proveir Aquil·les d'un regiment de tropes hongareses i búlgares.[2]
El poema és escrit en una llengua vernacla amb una barreja de modismes apresos i populars.[2][6] A més, s'ha argumentat que l'obra d'Hermoniakos era un exemple de pedanteria romana d'Orient i que mostra menys exposició al romanç cortesà occidental que altres obres d'aquella època, com la novel·la Kallimachos i Chrysorrhoe.[7] L'obra fou objecte d'una edició a càrrec d'Émile Legrand el 1890.[2]
Referències
- ↑ Edwin, John. A History of Classical Scholarship. Vol. 1. from the Sixth Century B.c. to the End of the Middle Ages. Third Edition.. Cambridge University Press Archive, 1921, p. 432. ISBN 978-0-313-30813-0.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Merry, Bruce. Encyclopedia of modern Greek literature. Greenwood Publishing Group, 2004, p. 172. ISBN 978-0-313-30813-0.
- ↑ 3,0 3,1 Oxford Dictionary of Byzantium. Oxford University Press, 1991, p. 921. ISBN 978-0-19-504652-6.
- ↑ Oxford Dictionary of Byzantium. Oxford University Press, 1991, p. 921. ISBN 978-0-19-504652-6.
- ↑ Dēmaras, Kōnstantinos. A history of modern Greek literature. SUNY Press, 1972, p. 29. ISBN 978-0-87395-071-8.
- ↑ Beaton, Roderick. The medieval Greek romance. Routledge, 1996, p. 107. ISBN 978-0-415-12032-6.
- ↑ Arbel Benjamin Latins and Greeks in the Eastern Mediterranean after 1204. Routledge, 1989, p. 89. ISBN 978-0-7146-3372-5.
Enllaços externs
