La Fuliola

Plantilla:Infotaula geografia políticaLa Fuliola
Imatge
Tipusmunicipi de Catalunya Modifica el valor a Wikidata

Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 41° 42′ 55″ N, 1° 01′ 09″ E / 41.715277777778°N,1.0191666666667°E / 41.715277777778; 1.0191666666667
EstatEspanya
Comunitat autònomaCatalunya
Provínciaprovíncia de Lleida
Àmbit funcional territorialPonent
ComarcaUrgell Modifica el valor a Wikidata
Capitalla Fullola Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població1.223 (2023) Modifica el valor a Wikidata (110,18 hab./km²)
Llars38 (1553) Modifica el valor a Wikidata
GentiliciFuliolenc, fuliolenca Modifica el valor a Wikidata
Idioma oficialcatalà Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície11,1 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud275 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Identificador descriptiu
Codi postal25332 i 25... Modifica el valor a Wikidata
Codi INE25096 Modifica el valor a Wikidata
Codi IDESCAT250962 Modifica el valor a Wikidata

Lloc webfuliola.cat Modifica el valor a Wikidata

La Fuliola és un municipi de la comarca de l'Urgell.

Etimologia

Hi ha dues versions pel que fa a l'origen del nom del poble. La primera diu que prové de l'àrab al-folia, que vol dir lloc. La segona el relaciona amb la paraula fulla o fulleta, d'aquí ve que en el seu escut hi aparegui una fulla.[cal citació]

Nuclis de població

Entitat de població Habitants (2018)
Boldú 247
Fuliola, la 970
Font: Idescat

Història del poble

Segons la carta de població (1080) de la Fuliola, el comte d'Urgell Ermengol IV cedeix a Guillem d'Isarn la quadra de la Fuliola per bastir-hi una torre de defensa i repoblar-la. A la fi del segle s'havia construït la torre, l'església i alguns edificis formant un clos emmurallat. Després que la vídua Guiscarda (muller de Guillem) i els seus descendents heretaren el poble, passà a l'església de Solsona, el 1115. Les lluites nobiliàries a la successió del comtat, per part dels Cabrera deixaren despoblada la vila i el nou comte Ermengol X, amb ganes de refer-la, concedí una nova carta de població el 1280 per repoblar el lloc. El rei Pere II havia donat la Fuliola i Boldú a Pere Gener de Montblanc.[cal citació]

Fou de la jurisdicció de Poblet des del 1415. El nucli primitiu era tancat i voltat de muralles. Al segle xvi ja hi havia construccions fora de la muralla, a l'anomenat Raval. Com a tots els pobles de la contrada, l'arribada del canal d'Urgell, construït entre 1852 i 1862, transformà les terres eixutes en grans extensions de regadiu i va comportar un profund canvi en l'organització agrícola i l'evolució econòmica, així com un gran revulsiu demogràfic. Des d'aquell moment es manté el creixement urbanístic al peu de la carretera, que actualment divideix en dos el municipi i que ben aviat tindrà una variant que desviarà el trànsit pesat per fora de la població.[1]

Geografia

Demografia

Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
25 28 38 203 417 653 538 673 792 949

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
978 1.029 1.014 1.330 1.366 1.267 1.309 1.343 1.322 1.322

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
1.264 1.255 1.251 1.253 1.234 1.235 1.225
1.270
1.320
1.294

2016 2018 2020 2022 2024 2026 2028 2030 2032 2034
1.260
1.217
1.250
1.238 - - - - - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.Modifica el valor a Wikidata

Festivitats

Batre
  • Carnestoltes. Se sol celebrar la primera setmana de quaresma.

Llocs d'interès

  • Col·lecció Josep Pané d'Armes Antigues i Eines del Camp.[2]
  • Hi ha masies com la Masia Graells,[3] la Masia Ribalta Ros[4] o la Masia Utgés.[5]

Referències

Enllaços externs