El parc està situat en un altiplà a uns 440 metres d'altitud. Hi ha dues llacunes, una de les quals ha estat dessecada, situades sobre gres del període Triàsic. Davall, hi ha mànigues argilenques que en impermeabilitzar el sòl han possibilitat l'acumulació d'aigua. Es tracta de l'única llacuna de muntanya de tot el País Valencià. Se situen a la rodalia del riu Palància.
Presència humana
Dins de la zona protegida trobem sis jaciments arqueològics del paleolític, epipaleolític, l'edat del bronze i del període ibèric.[2] De períodes posteriors, destaca la pedrera de moles de molí o ruejos, situada a l'Arenal, en què s'extreien estes grans pedres per al seu ús en els molins de la zona. Estigué en ús fins als anys trenta del segle xx i encara s'observen diferents moles abandonades en diferents fases de la seua elaboració, cosa que permet reconstruir el seu procés de fabricació.
Els cultius tradicionals de secà (l'ametler, garrofers i oliveres) propis de la comarca formen part del patrimoni cultural i s'integren dins de l'ecosistema de la reserva.
A la contornada de La Balsa i, depenent del caràcter silici o calcari del substrat, trobem distintes formacions: suredes, pinedes (de Pi blanc, roig i pinyoner), arborcers, estepars-bruguerars, juntament amb matoll i plantes aromàtiques típiques del bosc mediterrani.[2]
Referències
↑aprovat en l'acord del 5 de novembre de 2002 i publicat el 08/11/2002 al DOGV núm.:4374