També va fer d'actriu al cinema i va exposar regularment pintures d'estil naïf amb temàtica flamenca. Les seves pintures són de colors vius i hi solen aparèixer gitanes ballant, tot i que a algunes també hi ha homes, sempre gitanos. En 2009 va rebre el Premi de Cultura Gitana 8 d'abril, en la Categoria de Pintura i Arts Plàstiques.[2]
L'any 2010 li va ser diagnosticat un càncer de pulmó, fet que la va fer deixar el ball.[3]
Formació
La Chunga va néixer en una família de gitanos andalusos quan estaven de pas a Marsella. Quan ella tenia un any van marxar a Barcelona, on es van quedar.[4] Allà la seva família i els altres gitanos l'anomenaven La Chunga, nom amb què es donaria a conèixer al món de l'espectacle. Ja als sis anys, en la postguerra, recorria bars i mercats bracejant amb els peus descalços per intentar aconseguir alguna moneda.[5][6]
Carrera professional
Sent ella encara molt joveneta, el pintor Francisco Rebés es va fixar en la seva manera de ballar i va exercir la seva influència perquè la contractessin al cabaretEl Emporium de Barcelona, on es va donar a conèixer i va tenir ràpidament molt èxit.[4] L'any 1956, Pastora Imperio la va contractar per al seu tablao de Palamós.[4] Més tard actuaria a Madrid, Las Vegas, Nova York, etc. Als Estats Units va coincidir amb Margarita Cansino, filla d'un conegut professor de dansa espanyola a Barcelona, i aquesta va obrir les portes a La Chunga perquè pogués actuar a dues pel·lícules a Hollywood. L'any 1958 va tornar a Barcelona per a actuar al Gran Teatre del Liceu i començar una gira que la portaria pels cinc continents. Va inaugurar el tablao barceloní El Cordobés i al cap d'uns anys va actuar al mític Café de las Chinitas de Madrid. L'any 1959 va participar en la pel·lícula De espaldas a la puerta, dirigida per José María Forqué.[4]
L'any 1965, llavors ja premiada amb la medalla d'or del Círculo de Bellas Artes de Madrid, va participar en un festival organitzat a Brussel·les per la UNESCO, i ja en la dècada de 1970, va participar en la pel·lícula La ley de una raza, de José Luis Gonzalvo.[4] Temps després, però, va deixar la dansa per a dedicar-se completament a la pintura.[5]