L'edifici es va construir en 1788, dirigit per un arquitecte anomenat Gandarillas. D'aquest projecte va quedar poc més que les façanes després d'incendiar-se el 1808. Cap a 1910 es va reconstruir, en part en formigó armat, respectant-se les façanes de pedra.
Està construïda seguint els cànons clàssics en voga al segle xviii.[1] Posseeix una entrada flanquejada per columnes d'ordre toscà que aguanten un balcó. La façana principal és de carreus i està ritmada amb pilastres.
El palau consta de tres plantes, estant la primera encoixinada i l'última rematada amb una cornisa destacable que dona la volta a tot l'edifici; sobre aquesta hi ha un altre cos, afegit al segle xx. Destaca especialment la conservació i la qualitat de la serralleria dels balcons, del segle xviii.[1]
