LAV Madrid-Sevilla

Recorregut	Madrid Atocha - Sevilla Santa Justa
Inauguració	1992
Operador	Renfe
Tipus servei	Tren d'alta velocitat
Propietat de	Adif
Territori cobert	Comunitat de Madrid, Castella - la Manxa i Andalusia
Estacions	5
Longitud	471 km
Velocitat	màx. 300 km/h
Electrificació	1 x 25 kV 50 Hz CA
Ample ferroviari	1.435 mm

LAV Madrid-Còrdova-Sevilla-Màlaga

Llegenda LAV Valladolid | LAV Barcelona Madrid-Chamartín Bypass LAV Barcelona - Sevilla 0,0 Madrid - Puerta de Atocha estació passant Atocha3r túnel de la risa 28,0 LAV Madrid-Llevant 35,3 Yeles 53,7 La Sagra, Bif. LAV a Toledo 63,4 Riu Tajo 20,8 Toledo 73,7 Ablates 89,5 Mora 104,9 Los Yébenes 119,7 Urda 130,1 El Emperador 149,6 Malagón Riu Guadiana 170,7 Ciudad Real 171.0 Viaducte Ciudad Real 196,6 Calatrava 209,8 Puertollano 225,4 Brazatortas 244,5 Venta la Inés 267,3 Conquista Guadalmez 285,2 Villanueva de Córdoba 293,9 Arroyo del Valle 300.0 Piedras de la Sal 304,8 Churretes Bajos 317,8 Adamuz Riu Guadalquivir 345,2 Córdoba Canviador d'ample a Màlaga (sense servei) Riu Guadalquivir 358.0 0.0 Bifurcació LAV a Màlaga 000,0 detall LAV a Sevilla 363,0 Almodovar del Río 387,1 Hornachuelos 408,9 Peñaflor 426,1 Guadajoz Riu Guadalquivir 442.7 Cantillana 460.5 Majarabique Canviador d'ample Majarabique LAV a Huelva LAV a Càdis 470,8 Sevilla - Santa Justa 5.8 Riu Guadalquivir 7.7 La Marota 000,0 detall LAV a Màlaga 8.8 La Marota 11.6 Guadalmazar 25.6 Carretera N-IV 34.6 Santaella 37.8 Arroyo del Salado 43.5 Riu Cabra 50.2 Ingeniero 54.9 Riu Genil 61.4 Puente Genil - Herrera 75.3 Riu Yeguas 89.2 Carretera A-92 93.1 Túnel Sierra Humilladero 96.6 Antequera - Santa Ana 97.7 a canviador d'ample Santa Ana 100.4 Riu Guadalhorce 106.6 Túnel Gobantes 110.8 Túnel Abdalajis 118.4 Riera Piedras 121.4 Alora 122.5 Riera Espinazo 123.4 Riera Jevar 125.0 Alora 126.5 Túnel El Espartal 128.2 Túnel Tevilla 130.4 Túnel Gibralmora 133.3 Túnel Cártama 135.4 Viaducte 149.5 Los Prados 152.8 Túnel entrada a Màlaga 154.5 Málaga - María Zambrano

La LAV Madrid-Sevilla és una línia d'alta velocitat propietat d'Adif que uneix les ciutats de Madrid i Sevilla, amb tres parades intermèdies a Ciudad Real, Puertollano i Còrdova. Disposa d'un tram comú amb la LAV Madrid-Toledo i està connectada amb la LAV Còrdova-Màlaga, a través de la qual permet els serveis Màlaga-Sevilla. Forma part del projecte Nou Accés Ferroviari a Andalusia.

Va ser la primera línia d'alta velocitat a construir-se a Espanya i es va inaugurar l'any 1992 coincidint amb la Expo a Sevilla.

Des de mitjans del segle xix la principal connexió entre la Meseta i Andalusia s'havia realitzat a través de la línia Manzanares-Còrdova. A la dècada de 1980 la intensa circulació de trens pel pas de Despeñaperros el va convertir en un autèntic coll d'ampolla per al trànsit ferroviari cap a Andalusia, per la qual cosa es va decidir la construcció d'un accés alternatiu denominat Nou Accés Ferroviari a Andalusia (NAFA). Per l'època estava previst que la primera línia d'alta velocitat espanyola fos la Madrid-Barcelona-frontera francesa, sent el NAFA un trajecte obert a qualsevol mena de trens.

El pla original del NAFA era construir una nova línia d'ample ibèric entre Alcolea i Getafe, aprofitant per a això bona part del traçat de la històrica línia entre Madrid i Ciudad Real, i que els trens continuessin per les vies ja existents. Encara que en 1988 els treballs van arribar a iniciar-se al tram Getafe-Villaseca,^[1] poc després es va donar ordre de paralitzar les obres. El 9 de desembre de 1988 es va prendre la decisió de construir les noves línies en ample internacional (1.435 mm),^[2] inclòs el NAFA, el que convertia a aquest projecte ja en obres en una illa des de la qual els trens no podrien continuar a la resta d'Andalusia a través del ferrocarril convencional de RENFE. Per això, es va decidir continuar la línia fins a Sevilla perquè pogués ser utilitzada a l'Expo 92, i es va fer necessari construir un nou accés fins a Madrid. Així, del nou accés ferroviari s'ha passat a la línia d'alta velocitat Madrid-Sevilla.

El 2 d'octubre del 1989 es va posar el primer tram del carril de la nova línia, la construcció del qual va suposar un repte important per a l'enginyeria ferroviària espanyola.^[3] Els principals treballs es van desenvolupar a la serra d'Alcúdia i a Sierra Morena, on l'orografia era molt més complicada que a la resta del traçat. Al llarg de tota la línia —que té una longitud de 471 km— es van arribar a construir 31 viaductes i 17 túnels, excavant-se així mateix trenta-vuit milions cúbics de terra.^[3] Una altra conseqüència de la construcció del traçat va ser la necessitat de condicionar instal·lacions ferroviàries a les principals ciutats per on passava —Madrid, Ciudad Real, Puertollano, Còrdova i Sevilla—, cosa que en molts casos va suposar la construcció de noves estacions i la reorganització de la xarxa arterial ferroviària.

La línia d'alta velocitat resultant del Nou Accés Ferroviari a Andalusia es va inaugurar el 14 d'abril de 1992,^[4] coincidint amb l'Exposició Universal de Sevilla de 1992 que se celebrava a Sevilla. Una setmana després de ser inaugurada, el 21 d'abril,^[4] es va iniciar l'explotació comercial coberta per sis trajectes diaris per sentit a les ciutats de Madrid, Sevilla, Còrdova, Puertollano i Ciudad Real. A l'octubre del mateix any es va iniciar l'explotació del producte «AVE Lanzadera», que uniria Madrid amb les dues ciutats castellanomanxegues. En els seus primers temps va arribar a collir un important èxit: si el primer any de servei va transportar 1,3 milions de passatgers, el 1999 aquesta xifra va pujar fins als 5 milions de passatgers.^[5]

El gener de 1993 es va inaugurar el «Talgo 200 Madrid–Màlaga», que unia les dues ciutats amb la infraestructura pròpia d'alta velocitat fins a Còrdova, des d'on s'assoleix Màlaga a través del traçat històric després de canviar l'amplada a Còrdova. El 23 d'abril del mateix any es va assolir el rècord de velocitat ferroviària a Espanya amb 356,8 km/h aconseguits per la branca AVE S100-15. A mitjan any s'inauguren els serveis «Talgo 200 Madrid-Cadis» i «Talgo 200 Madrid-Huelva» mitjançant l'ús de trens d'amplada mixta que canviaven la seva amplada al canviador de Majarabique. El 1994 es va iniciar l'explotació comercial a 300 km/h als serveis AVE de llarga distància, reduint-se en 40 minuts la durada del trajecte entre Madrid i Sevilla.

RENFE va iniciar el 1999 la comercialització del servei «Talgo 200 Madrid-Algesires». Durant els anys següents es va reordenar la planificació de l'alta velocitat a Espanya i es potencien algunes obres ja en marxa. En aquest sentit, els serveis de Talgo 200 «Madrid-Cadis», «Madrid-Huelva» i «Madrid-Algesires» es van traspassar a Grans Línies Renfe el 2003, anomenant-se com Altària. Es projecta la construcció de la LAV Còrdova-Màlaga, per poder portar el tren d'alta velocitat a la Costa del Sol, traçat que va entrar en servei el 2007.

El gener de 2005, amb la divisió de l'antiga RENFE a Renfe Operadora i Adif, la línia va passar a dependre d'aquesta última.

El març de 2014 es va inaugurar entre Puertollano i Còrdova la nova estació de Villanueva de Córdoba-Los Pedroches, que dóna servei d'alta velocitat a Villanueva de Córdoba i la seva comarca. El maig de 2020 es va reactivar el procés d'instal·lació del sistema ERTMS, amb un període estimat de transició al nou sistema d'uns 52 mesos.

• Esteve García, Juan Pedro «El ferrocarril de Madrid a Ciudad Real (1878-1988)». Fundación de los Ferrocarriles Espanyles, 2003.
• García Raya, Joaquín «Cronología básica del ferrocarril espanyl de vía ancha». Consejería de Obras Públicas y Transportes de la Junta de Andalucía, 2006.
• Muñoz Rubio, Miguel «Renfe, 75 anys de historia (1941-2016)». Fundación de los Ferrocarriles Espanyles, 2016.
• Seguí Pons, Joana María; Martínez Reynés, María Rosa «Geografía de los transportes». Universidad de las Islas Baleares, 2016.

Altres publicacions

• Avance en la construcción de las líneas de alta velocidad, dossier de Ángel Luis Rodríguez en n.º 512 de la revista Vía Libre.
• El Ave a Málaga a finales de any, dossier de Amalia Julián y Antonio García Solé en n.º 513 de la revista Vía Libre.
• Adif (2007):Descubre la nueva línea de alta velocidad Madrid-Córdoba-Málaga
• Adif (2007): Línea de alta velocidad Córdoba-Málaga (DVD)
• Adif (2007): Línea de alta velocidad Madrid-Córdoba-Málaga. Trayecto Antequera Santa Ana - María Zambrano de Málaga

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: LAV Madrid-Sevilla