El contingut d'aquest article, o una part, pot comportar una violació dels drets d'autor. Si sou l'autor d'aquest text i desitgeu publicar-lo a la Viquipèdia sota els termes de la llicència de Creative CommonsCC-BY-SA-4.0, seguiu les instruccions de la pàgina Viquipèdia:Autoritzacions. Altrament, si no es pot determinar la legalitat de la llicència d'ús podrà procedir-se a la supressió segons els criteris i terminis establerts.
La investigació sobre el passat és el punt de partida en L'hora violeta quan Natàlia vol reconstruir la història de la seva mare, Judit, i de l'amiga de la seva mare Kati. Aquest intent de reconstruir la història maternal serà un intent de reconciliació post mortem amb ella, ja que, com la mateixa protagonista ens diu en la novel·la, va arribar a odiar la seva mare. Conseqüentment, el rebuig que Natàlia sent per la maternitat així com els models de conducta associats amb l'acte maternal deriven de l'odi de la Natàlia cap a la seva mare.[3]
Anàlisi de la novel·la
Estructuralment l'obra està dividida en cinc parts i d'una extensió semblant. La primera i l'última part poden considerar-se com el pròleg i l'epíleg respectivament, i cada part consta de 12 pàgines. Les tres parts restants formen el corpus narratiu de la novel·la, essent la segona i la quarta part complementàries i d'una extensió similar, 92 i 96 pàgines respectivament.
El tema central que dona cohesió a la narrativa és la maternitat en les seves dues vessants, negativa i positiva, i a partir d'aquí hi ha una sèrie de subtemes que complementen la narrativa central. El fracàs de la mare de Natàlia, Judit, i l'odi que Natàlia va sentir com a filla, i la recerca de respostes a la relació que va mantenir amb la seva mare formen l'eix central de la novel·la. A l'altre costat es troba Agnès, esposa de Jordi, per a la qual la maternitat no només és positiva sinó que manté una bona relació amb la seva mare. Els temes complementaris que acaben de donar forma a la novel·la estan relacionats amb el conflicte de gènere d'una banda i, de l'altra, amb l'intent de reconstruir la memòria col·lectiva de les dones catalanes a través principalment de l'escriptura.
Estilísticament, la construcció de la narració s'estructura amb diferents formes textuals com ara la polifonia narrativa, el diari personal de la Judit, la carta de Natàlia a Norma i la d'Agnès als seus fills i, sobretot, la intertextualitat de l'Odissea d'Homer. Conseqüentment, podem parlar d'una fragmentació del discurs central, o discurs transgenèric, en el sentit que no és una narrativa tradicional centrada en el text sinó que, a canvi, es compon de diversos textos. Els salts temporals i temàtics són constants, sobretot a la segona i quarta part, i van conformant l'engranatge de la narració poc a poc i van teixint el desenllaç final a la quinta part.[3]
Referències
↑«L'hora violeta». TV3, 08-03-2018. [Consulta: 13 abril 2020].
