PROFILPELAJAR.COM

L'edat d'or
L'Âge d'or
Fitxa
Direcció	Luis Buñuel
Protagonistes	Gaston Modot; Lya Lys; Max Ernst; Josep Llorens i Artigas; Lionel Salem; Bonaventura Ibáñez; Jacques Brunius; Paul Éluard; Pierre Prévert; Valentine Hugo; Luis Buñuel; Claude Heymann; Jean Aurenche
Producció	Charles de Noailles i Marie-Laure de Noailles
Dissenyador de producció	Sándor Trauner
Guió	Luis Buñuel i Salvador Dalí i Domènech
Muntatge	Luis Buñuel
Distribuïdor	Netflix
Dades i xifres
País d'origen	França
Estrena	1930
Durada	60 min
Idioma original	francès
Versió en català	Sí
Color	en blanc i negre
Descripció
Gènere	drama

L'edat d'or (francès: L'âge d'or) és una pel·lícula francesa dirigida per Luis Buñuel Portolés, en què Salvador Dalí i Domènech va col·laborar en el guió, estrenada el 1930. Els intertítols han estat traduïts al català.^[1]

Argument

És la història de la comunió total però efímera de dos amants que separen les convencions familiars i socials i les prohibicions sexuals i religioses. La pel·lícula és una successió d'episodis al·legòrics tenyits d'humor negre, començant per un documental sobre els escorpins i acabant amb una transposició de les Cent vint jornades de Sodoma de Sade.
La pel·lícula no té, plàsticament, la mateixa ambició que Un chien andalou. Tanmateix, la violència de les paraules contra el patriotisme, l'humanitarisme i, sobretot anticristianisme (principal objecte de la majoria dels talls exigits per la censura),^[2] i el to pessimista i líric, fan de L'Âge d'or, "potser l'única pel·lícula intencionadament surrealista" (José Pierre).

Repartiment

Gaston Modot: l'home
Lya Lys: la dona
Caridad De Laberdesque: la dona de cambra
Germaine Noizet: la marquesa
Lionel Salem: el duc de Blangis
Max Ernst: el cap dels bandits
Duchange: el director d'orquestra
Josep Llorens Artigas: el governador
Pierre Prévert: Peman, un bandit
Paul Éluard: la veu
Valentine Hugo
Jacques Brunius

Al voltant de la pel·lícula

És sens dubte l'obra mestra del cinema surrealista. Es va projectar per primera vegada el 28 de novembre de 1930 a l'Studio 28.^[3] El 3 de desembre, militants d'extrema dreta assalten el cinema, esquincen la pantalla i els quadres surrealistes penjats al hall. Prohibida la seva projecció pel prefecte Jean Chiappe, l'11 de desembre la pel·lícula és embargada. No es tracta més que de la còpia de projecció amputada. El negatiu original ha estat amagat i ha estat conservat per Charles Vicomte de Noailles, productor o més aviat mecenes de la pel·lícula. Aquesta prohibició de projecció va fer que no s'apreciés a la història del cinema les innovacions sonores que va suposar, en especial l'ús de la veu en off per a fer el primer diàleg per veu en off de la història del cinema.

El 1937, una còpia truncada circula sota el títol Dans les eaux glacées du calcul égoïste.^[4]
La prohibició de projecció no serà aixecada fins al 1981.

Cada any des de 1958, la Cinémathèque royale de Belgique i el Musée du cinéma de Bruxelles atorguen el Premi de l'Âge d'Or a l'autor d'una pel·lícula que "per l'originalitat, la singularitat del seu text i del seu guió, s'aparta deliberadament dels conformismes cinematogràfics".

Freddy Buache: «Luis Buñuel ha llançat amb L'Âge d'or l'únic verdader crit, el més inimitable udol a favor de la llibertat humana de tota la història del cinema. Aquesta pel·lícula resplendeix d'un esclat incomparable al cel del setè art: és l'estrella sobre la qual tots els cineastes, independentment de les idees rebudes o dels bons sentiments rutinaris, poden i sempre podran orientar la seva difícil navegació».^[5]

Bibliografia

La retallada completa de la pel·lícula ha estat publicada per "L'Avant-scène", Num. 27-28, 1963.
Adam Biro & René Passeron, Le Dictionnaire general du surréalisme i de ses environs, Office du livre & Presses Universitaires de France, Fribourg, Suïssa, 1982, pàgina 12.
Jean-Paul Clébert, Dictionnaire du Surréalisme, Éditions du Seuil & A.T.P., Chamalières, 1996, pàgina 14.