L'Atlantide |
|
Direcció | Edgar G. Ulmer Giuseppe Masini |
---|
Protagonistes | |
---|
Producció | Nat Wachsberger |
---|
Dissenyador de producció | Piero Filippone |
---|
Guió | Remigio Del Grosso |
---|
Música | Carlo Rustichelli |
---|
Fotografia | Enzo Serafin |
---|
Muntatge | Renato Cinquini |
---|
Vestuari | Vittorio Ross |
---|
Efectes especials | Giovanni Ventimiglia |
---|
Productora | Compagnia Cinematografica Mondiale (Roma), Fiduciaire d'Éditions de Films (París) |
---|
Distribuïdor | J. Arthur Rank Organisation |
---|
|
País d'origen | Itàlia França |
---|
Estrena | 1961 |
---|
Durada | 104 min |
---|
Idioma original | anglès |
---|
Color | en color |
---|
|
Basat en | Atlantida (en) |
---|
Gènere | fantàstic |
---|
Lloc de la narració | Àfrica |
---|
|
|
L'Atlantide (títol italià: Antinea, l'amante della città sepolta) és una pel·lícula franco-italiana dirigida per Edgar G. Ulmer i Giuseppe Masini, que van reemplaçar Frank Borzage poc temps després del començament del rodatge, estrenada l'any 1961.
Argument
Pierre i Robert, dels enginyers miners, estan a punt de sobrevolar el Sàhara en un helicòpter conduït pel seu soci John, quan una tempesta els obliga a posar-se en una zona de proves nuclears. Poc després, salven la vida del xeic Tamal, que els condueix a una gruta on es troba la ciutat perduda de l'Atlàntida, dirigida per la bonica i implacable Antinea. Prohibeix tota temptativa d'evasió als seus visitants i, quan John prova de fugir, el transforma en estàtua. Robert, trastocat per l'homicidi del seu amic, és enviat a les mines i és mort per Pierre, que és víctima dels sortilegis d'Antinea.
Més tard, Zinah, una esclava, cau enamorada de Pierre i l'ajuda a escapar-se pel desert, abans que caigui una bomba nuclear i que l'Atlàntida sigui destruïda.
Repartiment
Enllaços externs