Aquest article o aquest apartat conté informació obsoleta o li falta informació recent. Podeu col·laborar actualitzant-lo o afegint-hi la informació que manca. «Carles de Luxemburg (2020)»

Des del 2011, la successió a la corona de Luxemburg es realitza segons primogènia absoluta a partir dels descendents del Gran Duc Enric de Luxemburg i segons criteris d'antiguitat davant d'altres dinasties.

• El príncep Lluís, tercer fill del Gran Duc actual, va renunciar als seus drets i als dels seus descendents al tron de Luxemburg després d'un matrimoni morganàtic el 2006.
• El príncep Joan, germà petit del Gran Duc actual, va renunciar als seus drets i als dels seus descendents al tron de Luxemburg pel mateix motiu el 26 de setembre de 1986.

La Constitució de Luxemburg especifica que la corona és hereditària dins de la casa de Nassau, segons el pacte de 1783 (el Pacte de la Família Nassau), el Tractat de Viena del 1815, i el Tractat de Londres de 1867.

La preferència dels homes sobre les dones en la successió al tron de Luxemburg es va abandonar en favor de la primonènia absoluta el 20 de juny de 2011, després d'un decret establert pel Gran Duc Enric.^[1] Des d'aleshores, qualsevol descendent dona de la família del Gran Duc, nascuda d'un matrimoni autoritzat, pot heretar el tron, en funció de l'ordre de naixement, tal com s'estableix a l'article 3 de la Constitució i del Pacte de la Família Nassai, sense tenir en compte el gènere, aplicable per primer cop en relació a la successió del mateix Enric.^[2]

• «Droits de succession» (en francès). Cour Grand-Ducale de Luxembourg.