Léolo és una pel·lícula quebequesa dirigida per Jean-Claude Lauzon, estrenada l'any 1992. Ha estat doblada al català.[1]
El film està parcialment basat en L'Avalée des avalés de Réjean Ducharme així com inspirat en la infantesa de Lauzon.[2]
El 2005, la revista Time va definir Léolo com un dels 100 millors films de tots els temps.[3]
Argument
Léo Lauzon és un nen que viu en un humil barri de Mont-real, atrapat en una sòrdida existència al si d'una família disfuncional. Cada nit intenta evadir-se per mitjà dels records, els somnis i la seva desbordant imaginació, però la crua realitat familiar interromp sempre les seves fantasies: té un pare obsessionat per la salut intestinal de tota la família, un germà culturista que viu pres de la por, dues germanes que pateixen trastorns mentals, un avi a qui ningú presta massa atenció i una mare enorme que domina el microcosmos familiar.
Envoltat de malalts mentals, somiant i escrivint, imagina que la seva mare no ha pas estat embarassada pel seu pare, sinó indirectament per un sicilià amb l'ajuda d'una tomata italiana contaminada.[4] Decideix així de fer-se dir Léolo Lozone.[2] A l'alba de la pubertat, fantasieja sobre la seva veïna Bianca.[5]
Repartiment
- Gilbert Sicotte: Narrador (veu)
- Maxime Collin: Léolo
- Ginette Reno: Mare
- Julien Guiomar: Avi
- Pierre Bourgault: Domador de versos
Premis i nominacions
- Premi Enginy (Canadà): Millor guió original, Millor muntatge, Millor vestuari
- Festival Internacional de Cinema de Toronto: Millor film canadenc
- Festival Internacional de Cinema de Vancouver: Millor guió canadenc
- 100 millors films de tots els temps, revista Time (2005)
- Selecció oficial a la secció Canes Classics en el Festival de Canes 2014
Referències
