El català és una llengua romànica, és a dir, prové del llatí vulgar tant pel que fa a la sintaxi com a la fonètica o al lèxic. Pel que fa al lèxic, no totes les paraules han seguit un camí similar en llur formació; fixeu-vos en aquestes paraules:

Són producte de l'evolució fonètica de les paraules llatines. Causes de l'aparició d'aquestes paraules:

• El contacte del llatí amb les llengües dels territoris ocupats(iber,celta…)
• La procedència geogràfica i social dels colonitzadors romans.

Temàtica: parts del cos, objectes de la llar, parentius, fenòmens naturals, agricultura...

Exemples:

Són paraules que han estat preses tardanament d'una llengua clàssica (llatí o grec) i que, per tant, no han sofert l'evolució fonètica pròpia dels mots populars o hereditaris, sinó tan sols una mínima adaptació a la pronúncia catalana.

Temàtica:llenguatge jurídic, eclesiàstic, administratiu, científic...

Exemples:

La formació de cultismes ha afavorit que ens trobem amb parelles de mots que provenen d'una mateixa paraula llatina: l'un s'ha format per via culta i l'altre per evolució popular.

Tot i això, el català ha rebut altres influències al llarg de la seva història amb l'aportació d'altres llengües amb les quals ha estat en contacte:els manlleus i els neologismes.

El català des dels seus orígens ha pres mots d'altres llengües i els ha adaptats a la fonètica catalana. Aquests mots que passen d'una llengua a una altra i s'hi integren s'anomenen manlleus o préstecs lingüístics. Exemples de manlleus ordenats aproximadament segons l'època d'entrada en el català:

• Germanisme: manlleus de llengües de pobles germànics, sobretot visigòtics i francs. Llengua: alemany. Ex. alberg, blau, guerra...
• Arabisme: manlleus de la llengua parlada pels musulmans que van dominar la península. Llengua: àrab. Ex. catifa, alcohol,sucre...
• Occitanisme: manlleus de la llengua veïna: l'occità. Ex. bressol, flauta...
• Castellanisme: manlleus de la llengua veïna de la península. Llengua:castellà. Ex. amo, guapo, maco...
• Americanisme: manlleus de les llengües ameríndies. Ex. huracà, lloro...
• Gal·licisme: manlleus de la llengua de prestigi social i cultural i de contacte: el francès. Ex. biberó, fulard, menú, parterre...
• Italianisme: manlleus de la llengua influent en el Renaixement: l'italià. Ex. sonata, sonet, confeti...
• Anglicisme: manlleus de la llengua d'influència mundial: l'anglès. Ex. pàrquing, mòdem...

En l'actualitat, l'evolució constant de la tècnica, la ciència, els esports, el món del treball i de l'oci ens obliga a incorporar contínuament nous termes. Aquests són els neologismes, mots creats per a designar objectes, accions o conceptes de nova aparició : correu electrònic, disquet, escàner...

• Adaptació d'un manlleu:
• Electronic mail (anglès) -------- correu electrònic (català)
• Derivació: anti+congelant: anticongelant
• Composició: alta+veu: altaveu

Cal anar amb compte amb l'ús de manlleus perquè hi ha mots que estan usats incorrectament perquè ja existeix en català una paraula equivalent i acceptada. Aquestes paraules emprades incorrectament s'anomenen estrangerismes.

• [www.tesisenred.net/bitstream/handle/10803/386397/JMJM_TESI.pdf El lèxic d'origen germànic en el llatí medieval de Catalunya, Joan Maria Jaime Moya (Tesi doctoral)]