PROFILPELAJAR.COM

Kynodontas
Κυνόδοντας
Fitxa
Direcció	Iorgos Lànthimos
Protagonistes	Christos Stergioglou; Michele Valley (en) ; Angelikí Papúlia; Mary Tsoni; Anna Kalaitzidou; Christos Passalis (en)
Producció	Iorgos Lànthimos
Guió	Iorgos Lànthimos i Efthimis Filippou
Fotografia	Thimios Bakatakis
Muntatge	Yorgos Mavropsaridis
Dades i xifres
País d'origen	Grècia
Estrena	2009
Durada	93 min
Idioma original	grec
Rodatge	Grècia
Color	en color
Descripció
Gènere	drama i cinema LGBT
Tema	incest
Premis i nominacions
Nominacions	Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa (2011); premi British Independent Film a la millor pel·lícula estrangera (2010); candidata internacional als Premis Oscar (2011) ;
Lloc web	dogtooth.gr

Kynodontas és una pel·lícula de drama psicològic grega del 2009 dirigida per Iorgos Lànthimos. La pel·lícula tracta sobre un matrimoni (Christos Stergioglou i Michelle Valley) que mantenen els seus fills (Angelikí Papúlia, Christos Passalis i Mary Tsoni)^[1] aïllats del món fins a l'edat adulta.^[2]

Kynodontas va ser el tercer llargmetratge de Lànthimos, va guanyar el premi Un certain regard al 62è Festival Internacional de Cinema de Canes^[3] i va ser nominada a l'Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa als Premis Oscar de 2010.^[4]^[5]^[6]

Argument

Una matrimoni viu en una casa amb jardí amb el seu fill i dues filles. Els joves no tenen coneixement del món exterior i els seus pares els expliquen que estaran preparats per a marxar quan perdin una dent canina. Els joves s'entretenen amb jocs de resistència, com mantenir un dit a l'aigua calenta, i els pares premien el bon comportament amb adhesius i castiguen el mal comportament amb violència.

Crítica

El crític Dimitris Danikas va considerar Kynodontas tan important per al cinema grec com la pel·lícula de 1970 Anaparastasi de Theo Angelópulos:^[7] «té el surrealisme de Luis Buñuel, el bisturí de Michael Haneke, l'horror subterrani d'un thriller sense esquitxos, és perfecta».^[8]

Dimitris Bouras, a per a Kathimeriní, va referir-se als «efectes beneficiosos que podria tenir l'Oscar» i va escriure que la nominació revela tres fets interessants: «1) a Grècia hem de ser extravertits (i no només al cinema), 2) el producte exportable és el que té una identitat, i 3) la nominació és com una inversió, el mannà del cel de Hollywood per al cinema grec en desenvolupament».^[9]

Diversos crítics van fer comparacions amb el cas Fritzl de 2008, tot i que van assenyalar que el guió es va escriure abans que el cas sortís a la llum.^[10]^[11]^[12]^[13] També s'han observat semblances amb la pel·lícula d'Arturo Ripstein de 1972 El castillo de la pureza.^[14]^[15]^[16]

En una entrevista del 2012, el cineasta David Lynch va reconèixer que Kynodontas era «una comèdia fantàstica».^[17]

Referències

↑ Eyles, Priscilla. «Interview: Giorgos Lanthimos, director of Dogtooth». Sound Screen via Internet Archive, 26-04-2010. Arxivat de l'original el 6 juliol 2010. [Consulta: 5 març 2016].
↑ Jahn, Pamela. «Dogtooth: Interview with Yorgos Lanthimos». Electric Sheep Magazine, 05-04-2010. [Consulta: 8 maig 2010].
↑ «Dogtooth – Press Kit». Cannes Film Festival. festival-cannes.com. Arxivat de l'original el 7 agost 2011. [Consulta: 23 maig 2009].
↑ Proimakis, Joseph. «Interview with Irini Souganidou • Distributor, Feelgood Entertainment». Cineuropa, 02-09-2010. [Consulta: 26 gener 2011].
↑ «Dogtooth». indieWire. [Consulta: 26 gener 2011].
↑ «Η ταινία "Κυνόδοντας" πηγαίνει στα Oσκαρ». enet.gr. [Consulta: 27 gener 2011].
↑ Danikas, Dimitris. «Greek leadership». TA NEA Online, 22-10-2009. Arxivat de l'original el 9 març 2012. [Consulta: 31 gener 2011].
↑ Danikas, Dimitris. «Dogtooth Nominated for an Oscar». TA NEA Online, 26-01-2011. Arxivat de l'original el 29 gener 2011. [Consulta: 31 gener 2011].
↑ Bouras, Dimitris. «Investing Extroversion». Kathimerini, 31-01-2011. Arxivat de l'original el 2 febrer 2012. [Consulta: 31 gener 2011].
↑ Harkness, Alistair «Film Review: Dogtooth». The Scotsman, 24-04-2010 [Consulta: 26 gener 2011].
↑ Bradshaw, Peter «Dogtooth». The Guardian, 22-04-2010 [Consulta: 26 gener 2011].
↑ Ebert, Roger «Dogtooth». Chicago Sun-Times, 07-07-2010 [Consulta: 26 gener 2011]. Arxivat 24 de febrer 2011 a Wayback Machine.
↑ Scott, A. O. «A Sanctuary and a Prison». The New York Times, 25-06-2010 [Consulta: 26 gener 2011].
↑ «Movie Marker Dogtooth». [Consulta: 7 maig 2013].
↑ «The AV Club Dogtooth». The A.V. Club, 25-06-2010. [Consulta: 7 maig 2013].
↑ «Arturo Ripstein Visual History - PST LA LA». pstlala.oscars.org.
↑ Zeitchik, Steven. «David Lynch says he doesn't have any ideas for a new film», 22-06-2012. [Consulta: 11 març 2018].