A les eleccions legislatives de 1993 Zatulin va ser elegit diputat a la Duma Estatal, on va assumir el càrrec de president del Comitè per a la Comunitat d'Estats Independents i les relacions amb els nacionals russos a l'estranger. Des de la dècada del 1990, Zatulin ha estat considerat per la premsa com un defensor de les polítiques imperialistes de línia dura cap a les antigues repúbliques constituents de la Unió Soviètica.[1]
A causa dels seus comentaris sobre l'estatus de Crimea durant el període 1996-2007, va ser declarat persona non grata a Ucraïna.[2][3][4] Des de principis de la dècada del 1990, Zatulin ha estat un estret col·laborador de l'alcalde de Moscou, Iuri Lujkov.[1] A les eleccions legislatives de 2003 va tornar a ser elegit membre de la Duma Estatal. L'octubre de 2006 Zatulin va afirmar sobre les repúbliques separatistes georgianes no reconegudes d'Abkhàzia i Ossètia del Sud: «el reconeixement dels anomenats estats no reconeguts no està lluny i tenen tots els atributs del sistema estatal i del sistema democràtic estable».[5]
El 2021 Zatulin va declarar en una entrevista que «Ucraïna és un enemic de la Federació Russa i hauríem de fer tot el possible perquè aquesta Ucraïna deixi d'existir».[7]
El 19 de juny de 2022, Zatulin va considerar que les declaracions del president kazakh Khassim-Jomart Tokhàiev al Fòrum Econòmic Internacional de Sant Petersburg eren incorrectes i va amenaçar amb mesures «com amb Ucraïna».[8]
El 13 de setembre de 2022, en resposta als enfrontaments entre Armènia i Azerbaidjan de 2022, Zatulin va culpar l'Azerbaidjan d'aprofitar la invasió russa d'Ucraïna per presentar un nou ultimàtum a Armènia, que també implicava la participació de Turquia en les accions de l'Azerbaidjan, afirmant també que Rússia havia de pacificar l'Azerbaidjan.[9] El 25 d'octubre de 2022 Zatulin va ser informat per les autoritats armènies que la seva visita al país «es consideraria indesitjable», en reacció a les seves declaracions sobre Armènia.[10][11]
