Loulou, l'esposa de Gaston Fleury, té un interès superficial per la música però més profund per un pianista anomenat Maurice. Encara que Gaston no vol deixar lliure la seva dona per a que vagi amb Maurice, fingeix estar disposat a divorciar-se. Passat un temps ella s'adona que amb el piano Maurice és meravellós però un cop el tanca és molt avorrit. Les enginyoses maniobres de Gaston la porten a desitjar desesperadament una reconciliació. Ell feliçment compleix el seu desig.
Durant el rodatge de la pel·lícula Marie Prevost va contreure la grip i es va haver d'aplaçar tot el rodatge. L'actriu va intentar tornar a rodar les seves escenes però es va desmaiar i va haver de ser evacuada en ambulància. Pocs dies després va poder tornar al rodatge.[8] A mitjans de març la pel·lícula ja s'havia filmat i s'estava editant.[9] La premiére mundial va ser a Los Angeles el 10 de juny de 1925, l'estrena als cinemes va ser més tard, l'1 d'agost d'aquell any.[2] La pel·lícula va ser un gran èxit de crítica i la revista “The Film Daily”, la incloïa en la llista de les 10 millors pel·lícules de l'any després de fer una enquesta a prop de 70 crítics de cinema.[10]
Referències
↑Benson, Sally «The screen in review». Picture-Play Magazine XXII, 6, 8-1925, pàg. 66.
↑ 2,02,1«Kiss Me Again» (en anglès). American FIlm Institute Catalog. [Consulta: 22 desembre 2019].