Khi del Llop |
---|
Tipus | estel, font d'infrarojos, font astrofísica de rajos X, estrella binària espectroscòpica, font propera a infrarrojos i font d'emissió de raigs UV |
---|
Tipus espectral (estel) | B9III[1] |
---|
Constel·lació | Llop |
---|
Època | J2000.0 |
---|
|
Distància de la Terra | 62,8777 pc [2] |
---|
Magnitud absoluta | −0,09 |
---|
Magnitud aparent (V) | 3,946 (banda V)[3] |
---|
Temperatura efectiva | 10.328 K[4] |
---|
Paral·laxi | 15,9039 mas[2] |
---|
Moviment propi (declinació) | −40,245 mas/a [2] |
---|
Moviment propi (ascensió recta) | −16,008 mas/a [2] |
---|
Velocitat de rotació estel·lar | 9 km/s[5] |
---|
Velocitat radial | −16,3 km/s[6] |
---|
Gravetat superficial equatorial | 6.300 cm/s²[7] |
---|
Ascensió recta (α) | 15h 50m 57.5453s[2] |
---|
Declinació (δ) | -34° 22' 22.2717''[2] |
---|
Metal·licitat | 0,05[8] |
---|
|
|
Khi del Llop (χ Lupi) és un estel a la constel·lació del Llop, de magnitud aparent +3,97.[9] Està situat a 210 anys llum de distància del sistema solar.
Khi del Llop és un estel binari les components del qual estan separats 0,21 ua i el seu període orbital és de 15,2565 dies. L'estel principal és un subgegant blau de tipus espectral B9IV i 10.650 K de temperatura efectiva. Té una lluminositat 90 vegades major que la del Sol i una massa d'unes 3 masses solars. L'estel acompanyant és una estrella blanca de la seqüència principal de tipus A2V i 9.200 K de temperatura. És 25 vegades més lluminós que el Sol i té el doble de la seva massa. L'edat d'aquest jove sistema estel·lar és inferior a 250 milions d'anys.[10]
L'estel principal és un exemple notable d'estel de mercuri-manganès. Aquests són estels que presenten continguts especialment alts de certs elements químics en el seu espectre. En el cas de Khi del Llop, la proporció de platí i or és varis milers de vegades major que en el Sol, mentre que la proporció de mercuri arriba a ser entorn d'un milió de vegades superior. Per contra, la quantitat de calci és inusitadament baixa. Com en altres estels d'aquesta classe, això es deu a un procés de difusió, on en una atmosfera estel·lar relativament en calma, alguns elements pugen a la superfície per radiació mentre que uns altres són arrossegats cap a l'interior per l'acció de la gravetat. Alhora, l'estel secundari és un estel amb línies metàl·liques[10] similar a la component secundària de Càstor (α Geminorum).
Referències
- ↑ «The Relation between Rotational Velocities and Spectral Peculiarities among A-Type Stars». The Astrophysical Journal Supplement Series, 7-1995, pàg. 135–172. DOI: 10.1086/192182.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Afirmat a: Gaia Early Data Release 3. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 3 desembre 2020.
- ↑ Ulrich Bastian «catàleg Tycho-2». Astronomy and Astrophysics, 3-2000, pàg. L27-L30.
- ↑ «Rotational velocities of A-type stars. IV. Evolution of rotational velocities» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 1-2012. DOI: 10.1051/0004-6361/201117691.
- ↑ «Rotational velocities of A-type stars in the northern hemisphere. II. Measurement of v sin i» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 3, 10-2002, pàg. 897-911. DOI: 10.1051/0004-6361:20020943.
- ↑ «Pulkovo Compilation of Radial Velocities for 35 495 Hipparcos stars in a common system» (en anglès). Astronomy Letters, 11, 11-2006, pàg. 759–771. DOI: 10.1134/S1063773706110065.
- ↑ «Abundances of elements in the atmospheres of sharp-lined Hg-Mn stars» (en anglès). Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 1-1984, pàg. 85–107. DOI: 10.1093/MNRAS/206.1.85.
- ↑ «Elemental abundances in normal late-B and HgMn stars from co-added IUE spectra. I. Iron-peak elements» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 1993, pàg. 335–355.
- ↑ «Chi Lupi» (en anglès). SIMBAD (Centre de Dades astronòmiques d'Estrasburg). [Consulta: 3 gener 2021].
- ↑ 10,0 10,1 «Chi Lupi» (en anglès). Stars. Jim Kaler. [Consulta: 3 gener 2021].