Formava part d'una família ortodoxa grega i, per tant, d'un entorn afí, en el context libanès, a les ideologies seculars del nacionalisme sirià i àrab.[3] Va estudiar filologia àrab a la Universitat Americana de Beirut, de la que va ser-ne professor.[1] El 1959 va doctorar-se al Pembroke College de la Universitat de Cambridge.[1] De jove va ingressar al Partit Nacional sirià del que, no obstant, se'n va desvincular després de 1949, adoptant posicions afins al nacionalisme àrab, però sense militància en cap partit.[1] El 6 de juny de 1982, amb l'exèrcit israelià envaint el sud del Líban, en el que esdevingué la primera Guerra del Líban, va suïcidar-se al balcó de casa seva.[1]
Obra
Hom l'ha considerat un dels pioners de la poesia àrab moderna més preeminents, amb una veu poètica malenconiosa i, fins i tot, apocalíptica.[4] Zahra A. Hussein situa la seva obra en el context de la poesia europea del grotesc, com a mode literari adoptat des dels inicis de la seva carrera, com a practicant de l'alta modernitat (high modernism), el que es posa de manifest ja en el seu primer poema (El mariner i el dervish) de la seva primera antologia (Riu de cendra).[5][Nota 2]
La seva obra publicada l'integren, bàsicament, els següents títols:[6]
Poesia
نهر الرماد - Riu de cendra (1957)
الناي والريح - La flauta i el vent (1961)
بيادر الجوع - L'era de batre de la fam (1965)
الرعد الجريح - Els trons ferits (1979)
من جحيم الكوميديا - Des de l'infern de la comèdia (1979)
Altres
Khalil Gibran. His background, character and works, Arab Institute for Research and Publishing (1963)
Notes
↑En els arxius de la Universitat Americana de Beirut, no obstant, consta l'any 1925 com a data del seu naixement. Pel que fa al lloc de naixença, si bé tota la seva documentació oficial indica com a tal el poble libanès de Shwayr, la família de Hawi ha deixat indicat que hauria nascut a Huwaya, a Síria, on temporalment s'estaven els seus pares per motius laborals paterns. Said Haddad
↑En el seu estudi, que pivota al voltant de l'anàlisi d'El mariner i el dervish, Hussein sosté, no obstant, que en donar centralitat al grotesc, Hawi no estava imitant cegament les modes literàries occidentals del surrealisme i l'existencialisme, sinó entreteixint de forma creativa la seva herència oriental amb l'estètica occidental. Hussein 1997, pàg. 222.
Bin Hamza 2012 : Bin Hamza, Hussein «Khalil Hawi: Lebanon's Tragic Poet» (html) (en anglès (traducció de l'àrab)). Al-Akhbar English, 20 setembre 2012. Arxivat de l'original el 31 de gener 2016 [Consulta: 24 gener 2016].Arxivat 31 de gener 2016 a Wayback Machine.
