Giyath-ad-Din Kaykhusraw I (àrab: غياث الدين كيخسرو بن قلج ارسلان, Ḡīyāṯ ad-Dīn Kayẖusraw ibn Qilij Arslān; persa: غياث الدين كيخسرو بن قلج ارسلان; turc: Gıyaseddin Keyhüsrev) fou sultà de Rum del 1192 al 1197 i del 1205 al 1211.
Era fill d'Izz al-Din Kilidj Arslan II i d'una dona romana d'Orient. Aquest el 1187 va decidir repartir el sultanat entre deu fills, un germà i un nebot i va concedir a Kaykhusraw I la comarca de Sozòpolis (turc Uluborlu). Un dels fills, Kutb al-Din Malik Shah II ibn Kilidj Arslan II, va enderrocar al seu pare i aquest va demanar ajut a Khaykhusraw que el va restablir al tron a Konya.
Mort Izz al-Din Kilidj Arslan II el 1192, Khaykhusraw no va poder fer reconèixer la seva supremacia als altres germans, i alguns van iniciar la guerra contra els veïns per eixamplar territoris. Kutb al-Din va morir el 1197 i el seu hereu Rukn al-Din Sulaymanshah I, hereu de Kutb al-Din, va ocupar Konya i va restaurar al seu profit la unitat del sultanat. Khaykhusraw es va replegar a territori romà d'Orient protegit pel senyor i cap militar Manuel Maurozomes (fill de Teodor Maurozomes i d'una filla il·legítima de l'emperador romà d'Orient Manuel I Comnè 1142-1180) que era el seu sogre (Khaykhusraw estava casat amb una filla de Manuel).
La política del nou sultà fou la de fer conquestes a l'est, el que no agradava als begs turcmans. Mort Rukn al-Din el 1204 només va deixar un fill menor d'edat, Kilidj Arslan III, i Khaykhusraw al cap de poc mesos es va apoderar del sultanat (1205). Maurozome va anar amb ell a Konya, ja que era enemic del nou emperador grec (ara a Nicea) Teodor I Làscaris (1204-1222) i Khaykhusraw va aconseguir que li foren cedides les viles de Khunas i Laodicea (Deñizli) que estaven en litigi entre romans d'Orient i seljúcides. Maurozome va tenir un paper destacat a la política romana d'Orient de Nicea durant 25 anys i segurament és el personatge que Ibn Bibi anomena l'emir Comnè. Breument grups turcmans van ocupar Amisos (Samsun) però el 1206 va passar a Trebisonda i uns dos anys després a Nicea. En canvi al sud va ocupar de manera permanent Antalya en 1207,[1] que fou la primera sortida del sultanat al mar.
El 1209 Aleix III Àngel es va voler fer reconèixer emperador a Nicea, però Teodor I Làscaris s'hi va oposar; Aleix va conspirar contra Teodor amb el suport de Kaikhusraw I, a la cort del qual va fugir el 1210. Teodor i Aleix, aquest amb suport de Rum, es van enfrontar en una batalla decisiva prop d'Antioquia del Meandre (Alaşehir) el 1211, en la qual Giyath al-Din Kaykhusraw I va morir i les seves forces i les de l'antic emperador Aleix van quedar derrotades (Aleix fou fet presoner per Teodor). Li va succeir el seu fill Izz al-Din Kaykaus I.
Referències
Bibliografia
- Claude Cahen, Pre-Ottoman Turkey: A general survey of the material and spiritual culture and history c. 1071-1330. Nova York, 1968, Taplinger. p. 120-121.
ISBN 159740456X.
|
---|
|
|
---|
Ancestres: Eksük i el seu fill Artuk (Ortuk), comandant d'Alp Arslan, de la tribu oghuz dels Döğer
Fundador: Muin al-Din Sukman Bay · Capitals: Hasankeyf, Mardin, Kharpert (Harput) i Mayyafarikin (Miyarfarqin)
centres: Diyarbekir · Hasankeyf · Silvan · Mardin · Midyat · Harput · Palu · Alep (temporaralment el 1117)
Branca de Hisn Kayfa o dinastia Sökmenli: Muin al-Din Sukman Bay (1102-1104) · Rukn al-Dawla Daud (1107 - 1144) · Kara Arslan (1144-1174) · Nur-ad-Din Muhàmmad (1174-1185) ·
Kutb al-Din Sukman II (1185-1200) · Nasir al-Din Mahmud (1200-1222) · Rukn al-Dun Mawdud (1222-1232) ·
Masud (1232-1233)
Branca de Mardin o Ilgàzides: Yakuti 1097-? · Ali ibn Yakuti ?-1105 · Muin al-Din [Sukman I] (1105) · Ibraim (1105-1109) · Necmeddin Ilghazi I (1109-1122) · Hüsameddin Timurtaş (1122 - 1154) · Necmeddin Alp (1154 - 1176) · Ilghazi II (1176-1184) · Yawlak Arslan 1184-1201) · Nasir al-Din Artuk Arslan (1201-1239) · Nadjm al-Din Ghazi al-Said (1239-1260) · Kara Arslan al-Muzaffar (1260-1292) · Shams al-Din Daud al-Said (1292-1294) · Nadjm al-Din Ghazi al-Mansur (1294-1312) · Imad al-Din Ali Alpi II (1312) · Xams al-Din Mahmud al-Salih (1312-1364) · Husam al-Din Ahmad al-Mansur (1364-1368) · Xams al-Din Mahmud al-Salih (1368) · Al-Muzaffar Daud (1368-1376) · Nadjm al-Din Isa al-Zahir (1376-1406) · Salih ibn Daud (1406-1409)
Branca de Harput o Kharpert: Nur al-Dawla Balak (1113-1124) · Rukn al-Dawla Daud (1124-1144) · Kara Arslan (1144-1174) · Nur-ad-Din Muhàmmad (1174-1185) · Imad al-Din Abu Bakr (1185-1203) · Nizam al-Din Ibrahim (1203-1223) · Ahmad al-Khidr (1223-1234) · Nur al-Din Arturkshah (1234)
Amida: Nur-ad-Din Muhàmmad (1183-1185) · Kutb al-Din Sukman II (1185-1200) · Nasir al-Din Mahmud (1200-1222) · Rukn al-Dun Mawdud (1222-1232) · Xams al-Din Mahmud al-Salih (?-1364) · Husam al-Din Ahmad al-Mansur (1364-1368) · Xams al-Din Mahmud al-Salih (1368) · Al-Muzaffar Daud (1368-1376) · Nadjm al-Din Isa al-Zahir (1376-1406)
Branca de Mayyafarikin: Nadj al-Din Ilghazi I (1118-1122) · Shams al Dawla Sulayman (1122-1130) · Husham al-Din Timurtaix (1130-1152) · Nadjm al-Din Alpi I (1152-1176) · Kutb al-Din Ilghazi II (1176-1184) · Yawlak Arslan (1184-1185) · Xams al-Din Mahmud al-Salih (?-1364) · Husam al-Din Ahmad al-Mansur (1364-1368) · Xams al-Din Mahmud al-Salih (1368) · al-Muzaffar Daud (1368-1376) · Nadjm al-Din Isa al-Zahir (1376-1406)
|
|
|
|
|
---|
Fundador: Saltuk · Capital: Erzurum
Centres: Erzurum · Tercan
Dinastia: Saltúquides (1072-1102) · Ali bin Ebu'l-Kâsım (1102 - ~ 1124) · Ziyâüddin Gazi (~ 1124-1132) · İzzeddin Saltuk (1132-1168) · Nâsırüddin Muhammed (1168-1191) · Mama Hatun (1191-1200) · Melikshah ibn Muhammed]] (1200-1202)
1202: al Soldanat de Rum
|
|
|
---|
Fundador: Aydınoğlu Mehmed Bey · Capitals: Birgi, i després Ayasluğ
Centres: Tire · Esmirna · Alaşehir · Aydın · Sakız/Chios (entre 1336-1344)
Dinastia dels aidínides: Aydınoğlu Mehmed Bey (1307 - 1334) · Aydınoğlu Umur Bey (1334-1348) · Aydınoğlu Hızır Bey]] (? - ?) · Aydınoğlu İsa Bey ( - 1390)
1390: a l'Imperi Otomà · 1402 - 1414: restaurat per Tamerlà a Aydınoğlu Musa Bey (1402-1403) · Aydınoğlu Umur Bey II (1403 - 1405) · İzmiroğlu Cüneyd Bey (1405 - 1425 amb interrupcions) · 1425: Segona incorporació a l'Imperi Otomà
|
|
|
|
|
|
|
|
|
---|
Ancestres:: Hamid ai el seu fill İlyas Bey, senyors de frontera del Soldanat de Rum · Fundador: Hamidoğlu Feleküddin Dündar Bey · Capital: Isparta
Centres: Eğirdir · Uluborlu · Gölhisar · Korkuteli i Antalya transferides el 1301 a un germà, que va fundar Tekke
Dinastia Hamit-oğlu o Hamitoğulları o Hamidoğlu o Hamidoğulları (Hamid-oghlu o Hamidoghullari): Hamidoğlu Feleküddin Dündar Bey (~ 1280 - 1324) · Hamidoğlu Hızır Bey (1324-1330) · Hamidoğlu Necmeddin İshak Bey (? - ?) · Hamidoğlu Muzafferüddin Mustafa Bey (? - ?) · Hamidoğlu Hüsameddin İlyas Bey (? - ?) · Hamidoğlu Kemaleddin Hüseyin Bey (? - 1391)
1374 i/o 1381/1382 : Venda de territoris a l'Imperi Otoma; 1391 unió a l'Imperi Otomà
|
|
|
|
|
|
|
|
|