Karité

Infotaula d'ésser viuKarité
Vitellaria paradoxa Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Dades
Font defusta de karité i mantega de karité Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Vulnerable
UICN37083 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneEukaryota
RegnePlantae
OrdreEricales
FamíliaSapotaceae
TribuSapoteae
GènereVitellaria
EspècieVitellaria paradoxa Modifica el valor a Wikidata
Kotschy
Nomenclatura
Sinònims
Butyrospermum paradoxa
Distribució
lang= Modifica el valor a Wikidata

El karité (Vitellaria paradoxa, o Butyrospermum parkii i B. paradoxa), és una espècie d'arbre de la família sapotàcia natiu d'Àfrica, que apareix a Mali, Camerun, República Democràtica del Congo, Costa d'Ivori, Ghana, Guinea, Togo, Nigèria, Senegal, el Sudan, Burkina Faso i Uganda. El fruit és ric en oli que es fa servir en cosmètics (mantega de karité).

És l'única espècie del gènere Vitellaria o el seu sinònom, Butyrospermum

El nom de karité prové de l'idioma wolof i significa arbre de la mantega de manera semblant el nom científic Butyrospermum prové del grec i significa llavors de mantega

El karité és una planta alimentària africana tradicional que pot millorar la nutrició en època d'escassedat d'altres aliments[1]", i desenvolupar la societat de manera sostenible.[2]

Característiques

És un arbre perennifoli que dona fruits a partir dels 10 a 15 anys i ho continua fent durant més de 200 anys. El fruit sembla una pruna grossa i triga de 4 a 6 mesos en madurar. El rendiment per arbre és d'uns 15 a 20 kg i cada quilo de fruits dona uns 400 grams de llavors seques.

Oli de Karité

L'oli de karité o mantega de karité, té cinc àcids grassos principals: àcid palmític, esteàric, oleic, linoleic, i araquídic

Producció mundial de karité
Àcid gras Mitjana Mín Màx
16:0 Palmític 4.0 2.6 8.4
18:0 Esteàric 41.5 25.6 50.2
18:1 Oleic 46.4 37.1 62.1
18:2 Linoleic 6.6 0.6 10.8
20:0 Araquídic 1.3 0.0 3.5

[3] [4]

Usos

El greix o oli de la nou de karité s'utilitza a l'Àfrica des de temps immemorials com ingredient d'alguns plats autòctons com la salsa fakouhouy malienca, però també amb finalitats cosmètiques i terapèutiques: com hidratant corporal i potent regenerador dels teixits (pells seques i esquerdades, malmeses, estriades, atòpiques), nodridor capil·lar, suavitzant per la pell del nadó, calmant de cremades i eczemes, tonificant muscular, etc.

Referències

  1. ↑ E.T. Masters, J.A. Yidana and P.N. Lovett. «Trade and sustainable forest management». Fao.org. [Consulta: 14 setembre 2010].
  2. ↑ National Research Council. «Shea». A: Lost Crops of Africa: Volume II: Vegetables. 2. National Academies Press, 2006-10-27 (Lost Crops of Africa). ISBN 978-0-309-10333-6 [Consulta: 15 juliol 2008]. 
  3. ↑ Maranz, Steven; Wiesman, Zeev; Bisgaard, Johan; Bianchi, Giorgio «Germplasm resources of Vitellaria paradoxa based on variations in fat composition across the species distribution range». Agroforestry Systems (in cooperation with ICRAF), 60, 2004, pàg. 71. DOI: 10.1023/B:AGFO.0000009406.19593.90.
  4. ↑ «Shea Butter: Fair Trade, Unrefined Shea Butter and African Black Soap». Agbangakarite.com. [Consulta: 14 setembre 2010].

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Karité
  • Vitellaria paradoxa in Brunken, U., Schmidt, M., Dressler, S., Janssen, T., Thombiano, A. & Zizka, G. 2008. West African plants — A Photo Guide. Forschungsinstitut Senckenberg, Frankfurt/Main.