Karatepe

No s'ha de confondre amb Kabatepe.
Plantilla:Infotaula indretKaratepe
(tr) Karatepe Modifica el valor a Wikidata
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Tipusjaciment arqueològic Modifica el valor a Wikidata
Localització
Entitat territorial administrativaProvíncia d'Osmaniye (Turquia), Osmaniye (Turquia) i Kadirli (Turquia) Modifica el valor a Wikidata
Map
 37° 17′ 44″ N, 36° 15′ 13″ E / 37.2956°N,36.2536°E / 37.2956; 36.2536
Característiques
Candidat a Patrimoni de la Humanitat
Data14 abril 2020
Identificador6470

Karatepe («Turó Negre», hitita: Azatiwataya o Azitawatas; assiri Ishtunda) és una antiga fortalesa hitita exhibida com a museu a l'aire lliure a la província d'Osmaniye, a Turquia, a 23 km de la ciutat de Kadirli, a les muntanyes del Taure, a la riba dreta del riu Ceyhan.

El lloc forma part del Parc Nacional de Karatepe-Arslantaş.

Història

Vegeu també: Azitawatas

El lloc controlava el pas d'Anatòlia a la plana del nord de Síria. Després de l'enfonsament de l'Imperi Hitita, va pertànyer al regne de Que, estat que al segle ix aC (data discutida, podria ser al final del segle viii aC) l'hauria concedit a emigrants grecs de la nissaga de Mopsos (Μόψος), que suposadament haurien emigrat de Troia segles abans.

  • Porta nord, relleus NVl 6-8
    Porta nord, relleus NVl 6-8
  • Pilar en forma d'esfinx
    Pilar en forma d'esfinx

S'han trobat tauletes, estàtues, edificacions, dues portes monumentals amb relleus, amb pilars de lleons i esfinxs flanquejant les portes. Una inscripció bilingüe en fenici i luvita del rei Azitawatas de la casa de Mopsos va servir als arqueòlegs per a desxifrar els jeroglífics luvites.[1][2][3]

Arqueologia

El lloc fou descobert el 1946 i fou excavat del 1947 al 1957 per un equip dirigit per Helmuth Theodor Bossert.[4][5] Es van portar a terme treballs de restauració durant anys i també alguns altres sondejos. Un treball arqueològic sobre el palau es va fer sota la direcció d'Halet Çambel, a la dècada del 1990.[6]

Inscripció de Karatepe

Article principal: Inscripció Bilingüe de Karatepe

La inscripció bilingüe del segle iii aC del jaciment, en fenici i jeroglífic luvi, reflecteix les activitats dels reis d'Adana de la «casa de Mopsos»,[Nota 1] donada en jeroglífic luvi com «mu-ka-sa-» (sovint traduït com «Moxos») i en fenici com «Mopsos» en la forma «mpš» Va ser compost en fenici i després traduït al jeroglífic luvi.[7] Aquesta inscripció ha servit als arqueòlegs com a pedra de Rosetta per desxifrar aquests glifs.[1][8][9]

Com podem saber per la inscripció, el seu autor és Azatiwada (o Azatiwata), el governant de la ciutat. També va ser el seu fundador; la inscripció commemora la fundació de la vila. Es va reconèixer com un subordinat d'Awariku, el rei d'Adanawa (Adana), que era l'antic regne de Que. Azatiwataya sembla haver estat una de les ciutats frontereres d'Adanawa.[7][10]

Una altra inscripció del mateix tipus, la inscripció de Çineköy, es va descobrir més recentment. També esmenta el rei Awariku, que podria haver estat el mateix governant, o part de la mateixa dinastia

Notes

  1. ↑ Mopsos (grec antic: Μόψος, Mopsos) va ser el nom d'un dels dos vidents famosos de la mitologia grega; el seu rival és Calcant. Un Mopsos o Mukšuš històric o llegendari podria haver estat el fundador d'una casa al poder en llocs generalitzats a les planes costaneres de Pamfília i Cilícia (a l'actual Turquia) durant l'Edat del Ferro. Noms semblants a Mopsos, ja siguin grecs o anatòlics, també estan testimoniats en llengües del Pròxim Orient. Des del descobriment de la inscripció jeroglífica bilingüe luvi-fenici el 1946–1947, s'ha conjecturat que Mopsos era una persona històrica.

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 Gordon, 1949, p. 108-115.
  2. ↑ Barnet, 1953, p. 53-95.
  3. ↑ Hawkins i Davies, 1978, p. 103-109.
  4. ↑ Çambel, 1948, p. 147-162.
  5. ↑ Bossert, 1950.
  6. ↑ Çambel i Özyar, 2003.
  7. ↑ 7,0 7,1 Yakubovich, 2015, p. 35-35.
  8. ↑ Barnett, 1953, p. 53-95.
  9. ↑ Hawkins i Davies, 1878, p. 103-119.
  10. ↑ Bryce, 2012.

Bibliografia

  • Barnett, R. D. «Karatepe, the Key to the Hittite Hieroglyphs» (en anglès). Anatolian Studies, 3(3), 1953.
  • Bossert, Helmuth Theodor. Karatepe kazilari (birinci ön-rapor) Die Ausgrabungen auf dem Karatepe (erster Vorbericht) (en alemany). Türk Tarih Kurumu Basimevi, 1950. 
  • Bryce, Trevor. The World of The Neo-Hittite Kingdoms: A Political and Military History (en anglès). Oxford University Press, 2012. 
  • Çambel, Halet «Karatepe: An Archeological Introduction to a Recently Discovered Hittite Site in Southern Anatolia» (en alemany). Oriens, 1(2), 1948.
  • Çambel, Halet. Corpus of Hieroglyphic Luwian Inscription (en anglès). Vol. 2: Karatepe-Aslantas (Undersuchungen Zur Indogermanischen Sprachund Kulturwissenschaft, Vol 6). Walter de Gruyter, 1998. 
  • Çambel, Halet; Özyar, Asli. Karatepe-Aslantas, azatiwataya, die bildwerke (en alemany). Verlag Philipp von Zabern, 2003. 
  • Gordon, Cyrus H. «Azitawadd's Phoenician Inscription» (en anglès). Journal of Near Eastern Studies, 8(2), 1949.
  • Hawkins, J. D.; Davies, A. Morpurgo «On the Problems of Karatepe: The Hieroglyphic Text» (en anglès). Anatolian Studies, 28, 1978.
  • Landsberger, Benno. Sam'al, Studien zur Entdeckung der Ruinenstaette Karatepe (en alemany). Druckerei der Türkischen Historischen Gesellschaft, 1948. 
  • Julian, Obermann «New Discoveries at Karatepe. A Complete Text of the Phoenician Royal Inscription from Cilicia» (en anglès). Transactions of the Connecticut Academy of Arts and Sciences. Connecticut Academy of Arts and Sciences, 38, 1948.
  • Yakubovich, Ilya «Phoenician and Luwian in Early Iron Age Cilicia» (en anglès). Anatolian Studies, 65, 2015. DOI: 10.1017/s0066154615000010.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Karatepe