Kaqtxikel

Infotaula de llenguaKaqtxikel
Kaqchikel Ch'ab'äl
Tipusllengua i llengua viva Modifica el valor a Wikidata
Ús
ParlantsGuatemala Guatemala 444.954 (2002)[1]
Mèxic Mèxic 143 (2010)[2]
Parlants nadius500.000 Modifica el valor a Wikidata
Oficial aReconegut com a llengua nacional a Guatemala[3]
Autòcton deÀrea lingüística mesoamericana
EstatGuatemala
Classificació lingüística
llengua humana
llengua indígena
llengües ameríndies
llengües mesoamericanes
llengües maies
llengües quitxeanes Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Sistema d'escripturaalfabet llatí Modifica el valor a Wikidata
Institució de normalitzacióALMG
Codis
ISO 639-3cak Modifica el valor a Wikidata
Glottologkaqc1270 Modifica el valor a Wikidata
Ethnologuecak Modifica el valor a Wikidata
UNESCO1801 Modifica el valor a Wikidata
IETFcak Modifica el valor a Wikidata
Endangered languages8089 Modifica el valor a Wikidata

El kaqtxikel o kaktxikel és una llengua maia parlada pels kaqtxikels a la regió centro occidental de Guatemala. Forma part del grup quitxé de llengües maies. Amb aproximadament mig milió de parlants, és una de les llengües maies més importants a Guatemala. La majoria dels parlants de kaqtxikel és bilingüe de la seva llengua nativa i espanyol.

La variació dialectal de l'idioma kakchikel és relativament elevada i inclou al kaqchikel central (132.000 parlants) a Chimaltenango, el kaqtxikel oriental (100.000) al nord-oest de la Ciutat de Guatemala i al voltant de San Juan Sacatepéquez, el kaqtxikel occidental, el kaqtxikel centre-sud (43.000) a l'àrea de la panamericana a l'oest de la Ciutat de Guatemala, el kaqtxikel meridional (43.000) al sud d'Antigua, el kaqtxikel del nord (24.000) al nord-est de Chimaltenango, així com el kaqtxikel de San Martín Jilotepeque i Santa Ana Chimaltenango.

L'obra més antiga escrita en kaqtxikel són els Annals dels Kaqtxikels.[4]

Escriptura kaqtxikel

Lletres usades en kaqtxikel
a ä b’ b e ë i ï j k k’ l m n o ö p q q’ r s t t’ u ü ' w x y tz tz’ ch ch’

Fonètica

Vocals

Els dialectes kaqtxikel tenen algunes diferències en llurs vocals. El dialecte de l'est té un conjunt de cinc vocals tenses i fins a una, dues, quatre o cinc vocals laxes.[5] La carta de sota mostra totes les possibles vocals que es poden donar en els dialectes del kaqtxikel. Mentre que el dialecte de departament de Sololá usa el sistema màxim de 10 vocals amb totes les vocals llevat schwa /ə/, els dialectes de San Juan Sacatepéquez i San Andrés Semetabaj només usen les cinc vocals tenses i schwa.

Hi ha una variació en la pronunciació de les vocals laxes en els diferents dialectes. Alguns dialectes There is a variance in the pronunciation of the lax vowels across the dialects. Alguns dialectes baixen la vocal donada, altres centren la vocal mentre no la rebaixen. El dialecte Xenacoj utilitza aquí dos centres i redueix les vocals amb una tendència a reforçar més les vocals tancades baixes i reforçar més les vocals centrals posteriors.

  Anterior  Central  Posterior 
Forta (tancada) Tensa i [i] ü [ʉ̞]-[ʊ̈] u [ɯ]-[u]
Lax ï [ɪ]
Mitjana Tensa e [e] ö [ɵ̞]-[ɔ̜] o [ɤ]-[o]
Laxa ë [ɛ] ä [ə̞]
Baixa (oberta) Tensa a [a]

Consonants

Com altres llengües maies el kaqtxikel no distingeix oclusives i africades sonores i sordes, però en canvi distingeix oclusives i africades planes o glotals. Les oclusives i africades planes (tècnicament "egressiva pulmonar") són habitualment sordes i aspirades a final de paraula i no aspirades en la resta dels casos. Les oclusives i africades glotalitzades són habitualment ejectives en el cas de t' , k' , ch' , and tz' i implosiva en el cas de b' i q' .[6]

  Bilabial Alveolar Palatal Velar Uvular Glotal
  plana glotalitzada plana glotalitzada plana glotalitzada plana glotalitzada plana glotalitzada plana
Oclusives p [pʰ] - [ɸʰ] b' [ɓ] t [tʰ] t' [tʼ] k [kʰ] k' [kʼ] q [qʰ] q' [ʛ] ' [ʔ] - [ɪʔ]
Africades b [β] tz [tsʰ] tz' [tsʼ] ch [tʃʰ] ch' [tʃʼ]      
Fricatives w [v] - [f] s [s] x [ʃ]   j [χ]  
Nasals m [m] n [n] - [ŋ]        
Liquides   l [l]
r [ɾ] 		       
Semivocals   y [j] w [w]-[ʍ]    

Referències

  1. ↑ Guatemala Arxivat 2014-01-07 a Wayback Machine. al web del Sistema de Información de los Pueblos Indígenas de América (UNAM)
  2. ↑ Lenguas indígenas en riesgo de desparición publicat per l'INALI
  3. ↑ Congreso de la República de Guatemala. «Decreto Número 19-2003. Ley de Idiomas Nacionales». ALMG.
  4. ↑ Brinton, Daniel G.. The Annals of the Cakchiquels. The Original Text, with a Translation, Notes and Introduction (HTML) (en kaqtxikel i anglès). Philadelphia: Project Gutenberg, 2007, 1885 [2007]. 
  5. ↑ Patal Majzul et al., 2000, pp. 34ff.
  6. ↑ Patal Majzul et al., 2000, pp. 24ff.

Bibliografia

Brown, R. McKenna; Judith M. Maxwell, and Walter E. Little. ¿La ütz awäch? Introduction to Kaqchikel Maya Language. Austin: University of Texas Press, 2006. ISBN 0-292-71460-2. OCLC 71238541. 
Cojti Macario, Narciso; Martín Chacäch Cutzal, and Marcos Armando Cali. Diccionario del idioma Kaqchikel. Kaqchikel-Español. Antigua Guatemala, Guatemala: Proyecto Lingüístico Francisco Marroquín, 1998. OCLC 41572509. 
García Matzar, Pedro Oscar; Valerio Toj Cotzajay, and Domingo Coc Tuiz. Gramática del idioma Kaqchikel. Antigua Guatemala, Guatemala: Proyecto Lingüístico Francisco Marroquín (PLFM), 1992. OCLC 30474328.  (castellà)
Herbruger Jr., Alfredo; and Eduardo Diaz Barrios. Método para aprender a hablar, leer y escribir la lengua cakchiquel. Guatemala City, Guatemala: Talleres de la Tipografía Nacional de Guatemala, 1956. OCLC 150441108.  (castellà)
Patal Majzul, Filiberto; Pedro Oscar García Matzar, and Carmelina Espantzay Serech. Rujunamaxik ri Kaqchikel Chi' = Variación dialectal en Kaqchikel. Antigua Guatemala, Guatemala: Proyecto de Investigación Lingüística de Oxlajuuj Keej Maya’ Ajtz’iib’ (OKMA); Editorial Cholsamaj, 2000. ISBN 99922-53-13-4. OCLC 46849157. 

Enllaços externs

Prova Wikipedia en kaqtxikel a Wikimedia Incubator.